L’altre dia, una noia ens va explicar que acabava d’ocupar un pis. El meu diccionari diu que ocupar és prendre possessió d’un lloc, establir-s’hi temporalment per fer pressió –se suposa que a les administracions– per intentar resoldre un problema.
Ens diu que uns coneguts seus li van dir que a l’escala on vivien hi havia un pis buit des de feia molt de temps. Sembla que els anteriors residents havien marxat i ara estava obert i desocupat. Continua explicant-nos que ella i un company seu s’hi van instal·lar, ja que feia dies que dormien al carrer. Malauradament, al cap de pocs dies, van aparèixer els antics residents i aquests, sense cap mostra de sorpresa en trobar-se casa seva ocupada, els van explicar per quina raó se n’havien anat i ho havien deixat tot abandonat. Tanmateix, els van oferir compartir l’habitatge mentre no en trobessin un altre on poder viure.
A ningú se li escapa que a Badalona hi ha gent que dorm al carrer i que centenars de persones han ocupat un pis de forma irregular. No entrarem a justificar o explicar les raons d’aquestes ocupacions, però sí que cal recordar que la funció principal de l’habitatge és la residencial i no l’especulativa. Per tant, no està justificat que les entitats financeres, principals propietàries de la majoria d’aquests habitatges, mantinguin els pisos buits, mentre hi ha persones dormint al carrer.
Si amb l’ocupació temporal d’un habitatge buit, propietat d’un banc, es vol cridar l’atenció i fer visible una situació que afecta centenars de persones i les administracions apliquen mesures per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge, tal com preveu la Llei 24/2015, es podria considerar aquesta ocupació com una denúncia pública d’un problema que necessita ser solucionat urgentment.
És cert que a Catalunya ja han començat a aplicar-se algunes de les mesures que conté la Llei. L’objectiu és aconseguir que els habitatges que pertanyin a persones jurídiques i entitats financeres que tinguin un pis desocupat en zones amb demanda habitacional entrin a formar part d’una bossa d’habitatge social i que es destinin a persones que viuen al llindar de la pobresa.
Sembla que l’administració vol reduir el nombre de pisos buits i evitar així que hi hagi moltes persones vivint en condicions infrahumanes, mentre milers d’habitatges estan tancats. Sobretot si els habitatges buits són propietat de les entitats financeres més grans de l’Estat espanyol –Santander, BBVA, Caixabank, Popular i Sabadell–, que van tancar l’any 2013 amb un benefici de 7.674 milions d’euros.
Ara, a Badalona, el nou govern té la relació d’habitatges buits de la ciutat. És possible que molts d’aquests estiguin ocupats, com també que no totes les ocupacions estiguin justificades. Caldrà esbrinar cas per cas les circumstàncies en què es troben i, si és possible –i amb la complicitat de les entitats financeres–, regular l’ocupació i normalitzar una situació que implica que els ocupants assumeixin deures, ja que res ha de ser gratuït.
Per sort, moltes d’aquestes persones són de les que s’han vist obligades a reocupar el seu antic habitatge –el banc els va fer fora per no pagar la quota hipotecària– en no trobar un habitatge digne i assequible als ingressos que tenen i el que volen és negociar una solució i regular la seva situació.
La Llei 24/2015 conté mesures per evitar els desnonaments que puguin produir una situació de manca d’habitatge i obliga els propietaris a “oferir als afectats una proposta de lloguer social, si l’adquisició o la compravenda afecta persones o unitats familiars que no tinguin una alternativa d’habitatge pròpia i que es trobin dins els paràmetres de risc d’exclusió residencial”. També l’administració “pot resoldre la cessió obligatòria d’habitatges, per un període de tres anys, per incorporar-los al fons d’habitatges de lloguer per a polítiques socials.
Per tant, si es vol posar fi al problema de les ocupacions, només cal aplicar la Llei i aconseguir que ningú es quedi dormin al carrer a causa de no tenir un habitatge digne.
