Pasqual Maragall presentava aquesta idea a Lausanne l’any 1996 com a president del Comitè de les Regions de la UE. L’Europa de les ciutats pren cos amb sis idees amb força: proximitat i subsidiarietat –el que pugui fer un nivell inferior de govern que no ho faci un de superior–; considerar les ciutats com a espais de Llibertat i de Solidaritat, i per últim, l’impuls de la cooperació i l’associació de les urbs davant els reptes comuns.
És a les ciutats on s’expressen les desigualtats més crues i on es crea avui la riquesa. El capitalisme un cop enderrocat el mur de Berlín, ara fa 25 anys, no té aturador. Els estats són incapaços de regular l’economia i limitar el creixement de la pobresa. I la democràcia es ressent de la desigualtat.
Ens cal retornar a la proximitat, als barris i a les ciutats. Les normes que inspiren els poderosos –ho veiem al nostre Estat– debiliten el poder de les ciutats i allunyen les decisions de la ciutadania a l’empara de l’opacitat. Per superar la crisi necessitem el contrari: ciutats amb poder, properes, transparents, participatives. Per això d’aquí a maig ens juguem molt.
Necessitem una política que s’allunyi dels interessos, autònoma dels diners. Veiem esperança en la nova onada democràtica amb moviments cívics com el 9N i els moviments socials que aglutinen els joves, els aturats, els desnonats, les classes treballadores i mitjanes empobrides, els veïns i veïnes que ja han dit prou i comencen a caminar.
En el retorn a la identitat, a banda de saldar una injustícia amb el nostre país, també s’hi pot distingir el malestar per l’austeritat i una globalització que ens colpeja. Els estats estan sent colonitzats pels interessos bancaris i són, ara per ara, poc útils per a la gent.
L’Europa de les Ciutats –i dels pobles i regions– té el seu revers en un poder federal europeu. Mentre transitem per aquest lent camí, la gent es desvetlla a Catalunya, a Hong Kong, a Escòcia. Succeí també a Egipte. Hi ha també, doncs, un Món de les Ciutats. Un clam per alliberar-nos d’imposicions. Un clam de respecte per la gent i per la nostra dignitat com a ciutadania.
Volem democràcia social i econòmica per impedir estafes com la de les preferents, per la injustícia dels desnonaments i d’una legislació arcaica que expulsa de casa seva a les famílies. Ens convé un estat modern i més eficient. El canvi començarà a les ciutats. Hi haurà eleccions municipals i potser catalanes. La gent necessitem un canvi profund. Hi ha quelcom sa i esperançador quan la gent es rebel·la davant una política autoreferida i impotent. I en vol una de nova. Hi pot haver una sacsejada de radicalitat democràtica. Ho temen els poderosos. Les alcaldies són per procurar felicitat urbana. Ho diu Francesco Rutelli, l’exalcalde de Roma que ha estat convidat a Barcelona per glossar l’Europa de les Ciutats. Les alcaldies no són per enfrontar les persones, ni només per encendre i apagar els fanals cada dia.
Com tantes altres coses Pasqual Maragall s’avançà al seu temps. Europa i l’Europa de les Ciutats és ben vigent. Badalona, Salònica, Roma, Marsella i Barcelona, per citar algunes urbs, comparteixen el problema de l’atur, la dificultat de mantenir el sistema de benestar i el creixement de la pobresa.
Cal buscar junts les solucions i els camins de resposta a aquells que troben en l’estat refugi per als seus privilegis. Prefereixo la Badalona que construïa desitjos a la ciutat dividida i atemorida del jefe local del PP. Prefereixo la Catalunya que vol votar als interessos que ho impedeixen.
