A l’article desè de la Declaració Universal dels Drets Humans, tenim el perill de caure en afirmacions que poden portar a la controvèrsia. M’explico.
Si afirmem que qualsevol persona té dret a tenir una opinió pròpia i ha de respectar l’opinió dels altres, quan es nomenen membres dels Tribunals per tal que les persones puguin defensar els seus drets, existeix realment la independència del Tribunal nomenat? Estan els magistrats nomenats o qualsevol tribunal públic exempts o impedits de tenir opinió pròpia?
Adonem-nos del greu perill que suposa el que diu la mateixa Llei: els Tribunals han de fer i aplicar la justícia amb independència i imparcialitat. Doncs mira com ens lluïm!
Per tal que totes les opcions es considerin respectades disposem d’alguns Tribunals nomenats, de vegades, per interessos del què i qui sigui. On és la imparcialitat? I de quina independència disposen si en qualsevol moment qui els ha nomenat els exigeix pronunciaments interessats?
La Justícia, per ser-ho, cal que determini drets i obligacions basats en Lleis justes i en tot moment controlables i, per fer-ho, cal que les apliqui amb equitat, sense malícia, apropant-se si té raó al més feble, no deixant que sempre siguin els mateixos que, quan tinguin o no raó, se surtin amb la seva.
La controvèrsia, però, arriba més enllà, doncs com en altres moments he citat, els que dictaminen les Lleis són els Parlaments i aquests en moltes ocasions aconsegueixen aprovar-les amb pactes o altres sistemes que a voltes deixen mal parada la voluntat del poble.
I quan un individu trenca la norma i se’n surt joiós d’alguna malifeta, immediatament culpem el Jutge, quan realment a qui hem de donar la culpa és a qui va aprovar la Llei, deixant forats o llacunes que els bons juristes saben trobar i aprofitar.
Ens venen a la memòria moltes situacions recents, no cal ni esmentar-les, doncs cadascú de nosaltres les tenim ben presents i observem amb autèntica incredulitat els resultats de processos judicials on s’han incomplert les normes més essencials de tota investigació i on s’abonen, complaguts si voleu, alguns mitjans de comunicació de baixa estopa.
El fet de xerrar fora de lloc, de difondre informació agosarada o interessada i la investigació mal desenvolupada provoca que als ciutadans ens doni la sensació que de vegades els nostres Tribunals actuen amb condicions de poca imparcialitat. I a aquesta sensació cal posar-hi remei d’una vegada per totes. I fer-ho amb claredat i transparència.
Per Vicenç Vilà (síndic personer de Mollet )
