Després de retallar un estatut votat en referèndum, de moltes propostes de finançament ignorades, de moltes lleis suspeses pel TC (contra la pobresa energètica i els desnonaments, impostos als bancs i als pisos buits, de comerç, etc.), de demanar reiterades vegades un referèndum pactat (com s’ha fet a Escòcia), el Parlament de Catalunya va convocar un referèndum. Perquè la gent pogués votar lliurement, pacíficament. Però la resposta va ser violència policial (que s’ha pogut veure a tot el món excepte a les televisions espanyoles), suspensió de l’autogovern, empresonaments, exiliats… I tot això en ple segle XXI.
Però el fons de la qüestió és que Catalunya està profundament maltractada. Les darreres dades fixen el dèficit fiscal (la diferència entre el que els catalans paguem en impostos i el que en rebem) en més de 16.500 milions d’euros, és a dir, 2.200 euros per persona, 8.800 euros per una família de quatre persones. Cada any. I com això, tantes coses: infraestructures, legislació, etc.
Catalunya té potencial per esdevenir un país que proporcioni més progrés, més benestar, més oportunitats als seus ciutadans. I pot tenir la possibilitat de construir un país nou, on la corrupció no quedi impune, amb més justícia social, amb millors pensions, etc. Perquè cal recordar que Espanya és el país més corrupte d’Europa, un dels que té més atur i més desigualtats socials, amb unes pensions que no són sostenibles, etc.
I és trist veure com molta gent que viu a Catalunya no se n’adona, perquè els grans partits espanyols, les grans empreses, els mitjans de comunicació i l’Estat han construït un relat manipulat de tot plegat que els beneficia a ells, però que perjudica tothom que viu a Catalunya, independentment del seu sentiment nacional o de la llengua que parli.
