Aquests dies, durant els quals ens toca “fer de guarderia” a la majoria dels avis, alguns aprofitem per fer-la petar i continuar donant-li voltes als resultats de les eleccions autonòmiques, sense més qualificatius. No parlarem dels resultats i només ens ocuparem d’analitzar els del cinturó rojo durant els anys 80, blau a Badalona a la segona dècada de l’any 2000 i taronja segons els resultats del 21-D.
Avui dia ningú no s’atreveix a pronosticar què passarà i qui serà el president. Realment la situació és molt complicada, ja que hi ha dos blocs enfrontats i ningú no vol renunciar a res i reconèixer que l’altre també representa a una altra meitat de la població i que només amb el diàleg serà possible sortir d’aquest carreró sense sortida en el qual estem.
A Barcelona el PP va perdre respecte de les eleccions del 2015: 34.358 (4,16%) vots mentre Cs va guanyar-ne 63.570 (6,24%). El PP se situa a sisena posició mentre Ciutadans es col·loca en primera. També a l’Hospitalet el PP va perdre’n 5.871 (5,19%), mentre que Cs va guanyar-ne 15.795 (9,79%). A Santa Coloma el PP perd 3.909 vots (7,29%) vots i Cs en guanya 8.327 (11,98%). A Badalona el PP només aconsegueix 10.301 sufragis (8,33%) i en perd 16.341 (14,49%), mentre que Cs se situa com a primera força amb 38.554 (31,16%). Al cinturó i a Catalunya, Cs aconsegueix ser la primera força. Demano disculpes per l’ús de tantes xifres però són necessàries per demostrar com el cinturó rojo s’ha canviat de color, sobretot, a costa del PP.
Ara bé, significa això que el color taronja pugui assumir responsabilitat de govern a la Generalitat?
La resposta és no. El bloc independentista suma més diputats -70- que el bloc monàrquic, encara que a aquest li suméssim els vots de Catalunya En Comú-Podem.
Però, per embolicar més les coses, resulta que el bloc indepe té 8 diputats electes a la presó o fugits (exiliats en diuen alguns) i si no renuncien a les seves actes, encara que siguin proclamats com a diputats, no podran exercir el seu dret si no estan presents al Parlament, la qual cosa significa que el vot indepe només sumarà 62, insuficient ja que no aconseguiria la majoria necessària.
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras renunciarien als càrrecs de President i Vicepresident? És possible que Junqueras pugui aconseguir permís penitenciari per poder estar present a l’hora de votar. Ho té més complicat Puigdemont, perquè si regressa del seu exili voluntari, pot anar a la presó. El que si que és segur és que cap partit vol que es convoquin noves eleccions.
Fracassada la DUI cal obrir una negociació amb el govern central i, sobretot, que el nou Govern posi al centre de la seva agenda la qüestió social. Els catalans no podem ni volem continuar patint les conseqüències de la incompetència d’uns polítics incapaços d’acabar amb les desigualtats i la pobresa. S’ha d’aturar la incertesa amb què viuen moltes empreses i els seus treballadors.
Per això, són molts els que aposten per formar un govern d’esquerres, una entesa entre ERC, PSC i Catalunya En Comú. Basen la seva creença en que ERC és un partit amb molta història i molt vertebrat a tot el territori i els altres dos necessiten temps per aclarir-se i recuperar el seu espai. A més, aquesta aliança obriria les portes a molts ajuntaments, entre ells el de Badalona, per evitar que la dreta centralista s’instal·lés a alguns dels grans ajuntaments de Catalunya. Sense renunciar a cap objectiu polític és evident que s’ha de recuperar el seny i treballar per evitar la confrontació entre els catalans i la resta dels espanyols, que només interessa a la dreta reaccionària.
