Mentre alguns es pregunten com s’ho farà el PSC per governar la quarta ciutat de Catalunya amb només 3 regidors, altres ja pensen en l’escenari que es trobarà Badalona d’aquí a 10 mesos, quan aquest –diem-ne sorprenent– mandat en extrema minoria dels socialistes arribi al seu final.

I és que d’interrogants n’hi ha molts. Potser massa. La moció de censura va caure ahir com una bomba en una ciutat que s’havia convertit en un model de govern transversal en clau de transformació i avenç nacional a l’àrea metropolitana. Es podrà reeditar d’aquí a 10 mesos, si la suma dóna? O el fatídic desenllaç del “govern del canvi”, com s’ha autoanomenat, farà trontollar els equilibris interns entre alguns dels seus socis?

Tot i que des de Guanyem segueixen insistint a bastir un front electoral d’esquerres ampli amb ERC i ICV-EUiA, no sembla que els republicans vulguin renunciar a presentar-se amb les seves sigles a les municipals de l’any que ve. I caldrà veure què acaba fent la ICV-EUiA d’Àlex Mañas i quin paper jugarà en tot plegat Catalunya en Comú. De moment, l’únic que està clar és que Dolors Sabater repetirà com a alcaldable de Guanyem, però falta veure si els actuals regidors de la formació es tornaran a presentar o no.

I Albiol? Quin tipus d’oposició farà durant aquests mesos i com arribarà a la cita amb les urnes? Sembla que l’exalcalde té els dies comptats al capdavant del PP català i jugarà amb força la carta que li quedarà: tornar a l’alcaldia de Badalona.

I també caldrà veure si l’arriscat moviment d’Álex Pastor, que ha fet –salvant les distàncies– ‘un Pedro Sánchez’, servirà al PSC per recuperar posicions després de la desfeta del 2015 o, per contra, l’acabarà d’enfonsar.

Sigui com sigui, Badalona torna a ser un banc de proves polític. Un cop més. La situació requereix fer-se moltes més preguntes que aquestes. I també autocrítica.