Ja han passat les eleccions al Parlament de Catalunya. Els resultats son prou clars com per no tenir massa dubtes de quina serà la força política que portarà les regnes del govern durant els propers quatre anys.

Uns partits en resulten guanyadors i d’altres perdedors i ja s’ho faran. Però i la societat com a tal què ha de fer en les actuals circumstàncies? Quedar-se de braços plegats? no prendre iniciatives? ja ens ho arreclaran els politics que per això cobren?

Crec que l’actitud dels ciutadants ha de ser activa i queda resumit en l’encertada frase “Ningú ho farà per nosaltres”. La societat civil ha d’emprendre un camí difícil i costerut, cal trencar amb els tòpics: “España se rompe. Dejémonos de debates identitarios. Por la solidaridad entre las regiones de España” i tants altres. L’electorat del PSC a les eleccions catalanes deserta/no va a votar perquè no és prou espanyol, en aquestes els que no anaven a votar han anat a votar CiU. L’independència de Catalunya no és viable econòmicament, ens farien el boicot als productes catalans i seria la ruina…i els catalans no ho podriem fer també dels espanyols? Estudis d’economistes seriosos demostren que és possible

La “defensora del Pueblo” sra. Maria Luisa Cava de Llano, serà la del “pueblo español” no ? recorrent a instàncies del PP i dels sindicats d’extrema dreta multitud de lleis del Parlament de Catalunya. El Tribunal Constitucional està fent el mateix, un àrbitre triat per un dels contendents, quina neutralitat es pot esperar? “No estamos por nacionalismos”…I el nacionalisme espanyol no existeix? o només perquè son “constitucionalistas” ja no ho son? “Dejémonos de cuestiones identitarias” diu el PP, però cuita-corrents presenta recurs contra la prohibició de les curses de braus a Catalunya. Que no defensa qüestions identitàries, en aquest cas espanyoles? L’independència de Catalunya és impossible perquè “els altres” no ens la donaran…

I el dret de cuixa? i el dret de votar les dones? i tants i tants reconeixements que anys fa que es pensava que mai serien reconeguts i que finalment ho han estat? “Encetar ara el tema de l’independència dividirà la societat catalana”. Només això divideix ? i els de dretes i esquerres, i els conservadors i els progressistes, i els espanyolistes i catalanistes, i…? Moltes altres qüestions “divideixen” la nostra societat i no passa res de res. Predicar que posar l’independència sobre la taula i parlar-ne és un perill és la forma de no voler enfrontar-se al problema que tenim i que no pot esperar més. “Catalunya es bilingue” o sigui que han de ser reconeguts el català i el castellà en un mateix plà. Però amb la llei del cinema que te la voluntat d’anivellar els dos idiomes el PP presenta recurs. En què quedem? Amb la llei de comerç que promou la retolació dels comerços al menys en català, de les cartes dels restaurants, dels productes que es venen a Catalunya, també la recorren. Tornemi!! a reblar el clau, si no és intentar fer-lo entrar per la cabota! Amb els estaments judicials es malda per a que sigui un mèrit per a …les places de jutges i altre personal que sàpiguen el català correctament. Això no passa ni molt menys. Que jo sàpiga el PP no ha pres cap iniciativa pel “bilingüisme” als tribunals.. Altre tòpic, els artistes i intelectuals “d’esquerres/progres” espanyols estan amb els catalans en qüestions …..on eren quan el Tribunal Constitucional retallà de forma terrible multitut d’articles de l’Estatut, un Estatut emanat al Parlament de Catalunya i refrendat a les urnes pel poble de Catalunya? Això sí varen donar