L’any 1982, amb motiu de les eleccions generals, el PSUC va editar un full en el qual, entre altres coses, es deia: “Els comunistes tenim fama de ser durs. La veritat és que no som de marbre, però entenem que per qualsevol acció de govern, sigui la que sigui, cal disposar d’una alta dosis d’honestedat i fermesa. Honestedat que, bàsicament, significa fer allò que es creu que s’ha de fer; per això hem estat elegits. Fermesa que és no cedir a les pressions contràries.”
A continuació poso alguns exemples per demostrar la coherència i el compromís electoral del PSUC: la demolició de l’edifici il·legal de Dalt la Vila; la negativa que entrés la Guàrdia Civil a les dependències municipals per clausurar Televisió Badalona-Canal 21 (en aquest cas això va suposar la detenció de l’alcalde i quatre regidors); l’eliminació dels horts il·legals pel greu problema que suposaven per a la salut; el tancament de bingos i sales de jocs; la normalització administrativa del català; la lluita activa contra l’atur prioritzant la contractació d’aturats a càrrec de les empreses que treballaven per a l’Ajuntament; l’aposta per la cultura i l’educació -es van construir en tres anys més escoles que durant els quaranta anys de dictadura-; la urbanització de les zones més degradades de la nostra ciutat; la recuperació de la platja amb la construcció del col·lector de Llevant o la millora del transport, entre d’altres.
Malauradament, el PSUC no va aconseguir a la nostra ciutat els resultats que esperava i el PSOE va guanyar les eleccions, amb més de deu milions de vots a tot l’Estat. L’any següent, el PSC-PSOE va aconseguir l’alcaldia amb els vots de CiU.
L’ombra del cop d’estat i l’enfonsament de la UCD van ajudar que s’instal·lés a Espanya un bipartidisme monàrquic que ha regit la política espanyola fins a les últimes eleccions generals.
Però tornem a la nostra ciutat i al que va significar un govern d’esquerres durant els primers anys de la democràcia municipal.
Al mateix full s’explica que “qualsevol ciutadà constata que en tres anys de gestió municipal, Badalona ha canviat… No treballem a ulls clucs, volem una ciutat diferent amb un govern al servei de la majoria.”
Han passat trenta-set anys. A Badalona, després de trenta-dos anys amb alcalde socialista, hi ha un nou govern presidit per una dona, Dolors Sabater, que encapçalava una llista en què no hi havia sigles, sinó persones. Són polítics que volen posar en pràctica una nova forma de fer política, una forma “basada a retornar la capacitat de decisió als badalonins… que han de tenir el poder de decidir en les polítiques municipals.”
Els que van formar part d’aquell primer Ajuntament democràtic també eren persones compromeses i defensores dels drets de la ciutadania. Com també eren persones amb conviccions fortes i fermes, que creien en les seves actuacions si aquestes milloraven la qualitat de vida dels badalonins. Tampoc ningú pot negar la seva honestedat.
Si no es volen tornar a cometre els mateixos errors que van fer possible que en una ciutat de classe treballadora guanyés l’alcaldia un partit reaccionari (del qual formen part centenars de presumptes corruptes), què menys podem exigir que demanar honestedat i fermesa als nostres polítics que tenen la responsabilitat de governar la nostra ciutat? Els que ara ens governen tenen una bona oportunitat per intentar que la ciutadania recuperi la confiança en les seves institucions i en els que assumeixen responsabilitats polítiques per millorar el benestar de les persones.
A més de polítics competents i eficaços en la solució de problemes, necessitem polítics transparents i honestos. S’ha de treballar no tan sols pensant en allò més immediat, que també, sinó, i sobretot, en consolidar un projecte de futur millor per a la nostra ciutat. I, com va dir Benjamin Franklin, “l’honestedat és la millor política”. Cal que sempre hi hagi transparència en la gestió i participació de la ciutadania. I, per damunt de tot, que es defensi el dret de tothom a viure amb dignitat.
