De la faceta de contacontes conservo les històries que he escollit, al llarg dels anys, per transmetre missatges potents embolcallats en l’emotiva oralitat comunitària. N’hi ha una, d’història, que explico sempre, un conte del mestre Rodari, el camí que no portava enlloc. Un camí que estava vetat, feia por, i tots els entesos s’esforçaven per infondre aquest temor al poble, perquè ningú s’atrevís mai a fer-lo. Era un camí, asseguraven, que no duia enlloc, que quedava tallat per un bosc espès infranquejable. Hi penso molt aquests dies. En política, a Badalona, hi ha un camí que no s’ha recorregut mai, i que els entesos s’esforcen per dir que mai ningú el podrà recórrer. Que no porta enlloc. I per si de cas, tot són obstacles i travetes per impedir que algú s’atreveixi a seguir-lo: és el camí de l’entesa àmplia en pro d’un projecte per la ciutat, superant la competitivitat partidista. Un camí de cooperació plural al servei del bé comú, per fer ciutat per damunt de tot. Diuen que potser al 1979 va semblar que es començava a recorrer, però va quedar ben interromput. I per això la ciutat no acaba d’aixecar cap, perquè no té una ruta comuna ben planificada. Perquè la picabaralla política contínua no permet solidificar res. Mai hi ha continuïtat per a un projecte compartit, i fa tanta falta! L’autoestoestima general està per terra i vagis on vagis es respira la necessitat d’un projecte de llarg recorregut, amb solucions d’immediatesa però també de mitjà i llarg termini, amb projecció i mirada inclusiva. Que cal model, sentit comú, personalitat metropolitana, reptes i fites que perdurin per damunt de les lluites pel poder i els interessos partidistes! Cal, el camí existeix, i no és impossible fer-lo. Però requereix abandonar actituds que el boicotegen.

Al conte de Rodari hi ha un personatge corcó que sempre qüestiona als entesos, i amb valentia aconsegueix travessar el bosc infranquejable i arribar a un espai paradisíac, ple de tresors, demostrant que el camí sí que portava a algun lloc. El seu atreviment té recompensa. Badalona també tindrà una bona recompensa d’estabilitat, modernització de l’ajuntament, compliment i continuïtat del Pla d’acció municipal, millores en la vida badalonina a tots els barris…si s’atrevís a desafiar el destí. Deixo aquí el conte, m’interessa aquesta primera part que demostra que sí que és possible, també a Badalona, per molt que la creença tradicional digui que sempre ha estat ciutat de capelletes on no s’hi pot fer res. Ara, això sí, per aplicar-ho a Badalona es necessitaria molt més que un valent decidit, caldria ser una bona colla. Molta gent, moltes voluntats i moltes valenties. Però sobretot caldria que els qui es dediquen a posar pals a les rodes deixin de fer-ho. Que d’una vegada per totes tothom dediqui l’energia a fer possible seguir aquest camí i s’abandonin els sectarismes i les persecucions, els clientelismes i la mirada curta.

Fa quinze dies, al Ple d’investidura que va permetre que el PP tornés al govern es va escenificar un linxament contra Guanyem

Guanyem Badalona en Comú és un actor polític molt nou, va néixer el 2015 i va irrompre amb força a l’escenari local per primer cop aquell mateix any. A diferència de tots els altres partits amb representació al Ple, que hi són de fa molts anys, alguns des del 1979, alguns amb canvis de nom, aquest espai polític de confluència municipalista no depèn de cap partit d’àmbit nacional ni estatal. Només depèn de la seva pròpia assemblea local. I això no el fa ni millor ni pitjor, però el fa diferent, i quan es vol treballar en comú cal reconèixer a cadascú tal com és.

Fa quinze dies, al Ple d’investidura on els vots del PSC van permetre que el PP tornés al govern de la ciutat, es va escenificar un autèntic llinxament contra Guanyem, en el que semblava una voluntat majoritària de liquidar aquest espai nouvingut. Guanyem volia fer com el personatge del conte de Rodari, demostrar que era possible fer aquest camí nou a la ciutat, aglutinar, superar costures de partits, i tenir un projecte perdurable. De 2015 a 2018 tot semblava ben encaminat, però faltava sumar actors a la proesa. I els qui es van quedar fora es van estimar més posar pals a les rodes. Moció el 2018 (PP, Cs, PSC), govern en absoluta minoria que bloqueja el Pla d’Acció Municipal i enrocament el 2019 per mantenir alcaldia PSC, en minoria, sota xantatge (que torna el PP!) Més pals a les rodes. I aquest 2020, després d’un govern fallit i que l’alcalde del PSC, el Sr.Pastor, hagués de dimitir en desafortunades circumstàncies, Guanyem rescata i aposta per aquesta idea del camí conjunt, de la confiança i el projecte. Però no té èxit. Fracàs compartit.

Malaguanyada l’energia política gastada en l’espiral dels retrets. Això sí que no porta enlloc! Anàlisi i resolució, això és el que cal. Seguim apostant per aquest camí d’entesa i projecte compartit per remuntar la ciutat. Guanyem va néixer per ser part de la solució, i encara que, com el valent del poble del conte de Rodari, puguem fer nosa als qui neguen que el camí existeix, hi seguirem treballant, amb mà estesa, generositat i persistència.