Les persones treballadores, en general, i els joves i els pensionistes, en particular, hem perdut poder adquisitiu en aquests últims anys.
Entre 2008 i 2022 els preus del consum augmentaren un 25,5%, mentre que els sous dels joves entre 16 i 24 anys creixeren un 12%; els dels joves entre 25 i 34 un 14% i la revalorització de les pensions un 14,6%.
No es tracta de confrontar els drets dels pensionistes i els dels treballadors joves, sinó de buscar fórmules que permetin una distribució justa i equitativa de la riquesa. Els salaris dels joves han de reflectir el seu esforç i la seva qualificació, i no han de dependre de la precarietat o l’explotació. Al mateix temps, les pensions han d’assegurar un nivell de vida adequat per a aquells que han contribuït al desenvolupament del país. Només així podrem construir una societat cohesionada i solidària, garantint unes condicions de vida dignes per a totes les generacions.
Tanmateix, no tothom ha perdut poder adquisitiu, ja que la gran banca, el 2022, va aconseguir un benefici rècord després de guanyar més de 20.800 milions. Les sis entitats bancàries més grans (CaixaBank, Santander, BBVA, Sabadell, Bankinter i UniCaixa) van tancar l’exercici 2022 amb els beneficis més alts de la seva història.
No ens detindrem a analitzar les condicions de treball precari dels joves ni de la bretxa de gènere entre els pensionistes, factors que agreugen encara més la situació. El que volem destacar és que mentre uns pocs acumulen cada vegada més riquesa, els altres, la majoria dels sectors populars, es veuen abocats a la pobresa i a la precarietat. Aquesta és la realitat que vivim i que ens exigeix una resposta col·lectiva i solidària.
Per això els pensionistes seguim reivindicant els nostres drets en les places dels ajuntaments de tot el territori. Però també cal que els joves i la classe treballadora es mobilitzin per unes condicions laborals justes. No té sentit que quan es proposa una fiscalitat més progressiva, es generi un clima d’alarma i de crisi, quan el que es pretén és reduir les desigualtats i la vulnerabilitat social.
En aquesta societat no podem ignorar la realitat de les grans diferències socials que existeixen entre els que tenen molt i els que no tenen res. Aquests sectors privilegiats, que controlen els recursos i el poder, intenten mantenir el seu estatus a costa de la llibertat i els drets dels altres.
Ara bé, aquesta situació és insostenible i injusta, i només pot portar a més conflictes i violència. Per això, un dels reptes més importants que afronta el món actual és el de construir una societat amb més justícia social i més equitativa, respectuosa amb el medi ambient.
S’han de garantir els drets humans i les llibertats fonamentals de totes les persones, s’ha de promoure el desenvolupament sostenible, que asseguri el benestar de les generacions presents i futures, que protegeixi els recursos naturals i la biodiversitat del planeta i, també, s’ha de fomentar la participació ciutadana, la democràcia, la pau i la cooperació entre els pobles.
Si volem viure en una societat més justa i solidària, on tothom pugui gaudir d’unes condicions de vida dignes i on es respectin els valors democràtics i humans, cal lluitar i defensar els nostres drets socials i els serveis públics.
Cal acabar amb les injustícies i les desigualtats que afecten milions de persones arreu del món, ja que aquesta és una condició necessària per aconseguir una pau i una harmonia duradores, que ens permetin conviure en un planeta més just i sostenible.
No podem acceptar que hi hagi tanta diferència entre els que tenen molt i els que no tenen res, quan al planeta hi ha recursos suficients per garantir una vida digna a tothom. Cal treballar per a fomentar la solidaritat i la humanitat entre els pobles, i esforçar-se plegats per a construir un futur millor per a les generacions actuals i futures.
La visió d’un món millor no és una utopia irrealitzable, sinó una meta assolible que depèn de la nostra voluntat i acció col·lectiva.
Un món millor és aquell on es respecten els drets humans, la diversitat, la justícia i la sostenibilitat. Un món millor és aquell on es promou la participació ciutadana, la solidaritat, la cooperació i la pau. Un món millor és aquell on es garanteix l’accés a l’educació, la salut, l’alimentació i l’habitatge per a totes les persones. Un món millor és possible si ens comprometem a construir-lo entre totes i tots.
El nostre col·lectiu de persones pensionistes i jubilades té una posició ferma i decidida: no ens rendirem mai davant els atacs als nostres drets i a la nostra dignitat.
Volem unes pensions justes i suficients, que garanteixin una vida decent a totes les persones. Volem posar fi a la discriminació que pateixen les dones pensionistes, que cobren menys que els homes per la mateixa feina. I volem que la pensió mínima sigui igualada al salari mínim interprofessional (SMI), per evitar la pobresa i l’exclusió social.
Aquest és el nostre lema: resistir i persistir fins a aconseguir els nostres objectius.
