La nit del 30 de juny va ser una nit màgica i inoblidable per a molts canyadencs i canyadenques. Com cada any, l’Associació Veïnal de Canyadó va organitzar la festa major d’aquest barri del Llevant badaloní.
Durant tres dies, veïns, veïnes, amics i visitants van gaudir d’una oferta d’activitats molt variada i per a tots els públics. Activitats molt participatives i inclusives.
Ara bé, encara que era interessant tot el programa, el que va despertar més emocions i sorpreses va ser la nit del 30 de juny, una nit màgica i inoblidable per a totes les persones assistents a la cantada d’havaneres.
Des de fa alguns anys, encertadament, la Junta de l’Associació Veïnal –després del descans de les havaneres i de gaudir tots els assistents d’un bon rom cremat, preparat per experts i veïns voluntariosos– a l’inici de la segona part de la cantada d’havaneres fa un reconeixement a alguna persona del barri que ha dedicat gran part de la seva vida a treballar per millorar Canyadó, o bé que ha destacat per la seva activitat professional.
A Canyadó tenim, com a tot arreu, bona gent que estima el barri i dedica gran part del seu temps a treballar per millorar l’espai comú i aconseguir equipaments i serveis per a tothom.
A Canyadó tothom es coneix, es respecta i col·labora, ja que hi ha espais on es pot conviure i compartir.
Canyadó, la porta de Llevant, és un barri jove que té una idiosincràsia, una identitat pròpia, ja que el veïnat valora i coneix la seva història, la seva cultura i la seva diversitat. És un barri solidari i acollidor, que s’implica en les causes socials i defensa els drets humans.
La nit del 30 de juny, com hem assenyalat, quedarà gravada a la memòria i a la història de Canyadó per dues coses molt transcendentals i importants.
La primera va ser el reconeixement a una parella que des que va arribar a Canyadó va implicar-se en totes les activitats dirigides a aconseguir millorar el barri i cohesionar el veïnat.
Aquestes dues persones són la Cheli i en Ramón, que col·laboren amb l’associació veïnal pràcticament des de la seva fundació. No cal cap presentació, ja que tothom les coneix.
La seva generositat, la seva entrega i dedicació per fer de Canyadó un barri cada dia millor, són virtuts que no cal recordar.
Intentar transcriure moments tan entranyables i emocionants com els que es van viure quan la regidora del Districte, Rosa Beltran, els va entregar la placa commemorativa en record d’aquesta nit màgica és d’una gran dificultat per a qui això escriu.
Com s’expliquen els sentiments i les emocions que en aquell moment van sentir la Cheli i en Ramón?
Només direm que les llàgrimes i l’alegria van omplir els rostres, no només dels protagonistes, sinó també de bona part de les persones assistents a aquest moment màgic.
Ara bé, les sorpreses no van acabar amb l’entrega dels regals. Encara n’hi havia una altra.
En Toni, del grup Mar i Vent, va anunciar que aquella nit cantarien una nova havanera. Una havanera que els havia costat molt musicar, ja que la lletra no era gens fàcil de cantar.
Després d’explicar com van assumir el repte de cantar una havanera escrita per un veí de Canyadó (qui us escriu aquestes línies), malgrat les dificultats de la lletra, ho van acceptar. Aleshores, la música de l’acordió va sonar i l’emoció va embriagar tots els assistents quan van començar a cantar els membres de Mar i Vent, un grup meravellós i que és com una família per al veïnat de Canyadó.
Una prova evident de la complicitat i el coneixement que tothom té amb i de Canyadó.
Una havanera que recull tot allò que té un significat i una història per a Canyadó, on els protagonistes són els mateixos veïns i veïnes, ja que tots ells han viscut i treballat en alguna de les seves fàbriques, van lluitar per aconseguir equipaments i serveis… I tots i totes se senten orgullosos de viure en un barri solidari i acollidor.
La lletra de l’havanera parla de la PIHER, de Jumberca, del Cristall, de Giró, de Ca l’Arnús, de l’escola, de la masia, de la Baixadeta, de les festes i té com tornada: “A Badalona hi ha un barri, solidari i acollidor. És la porta de Llevant i es diu Canyadó”.
