França és un pou de sorpreses en el món de la política. Les característiques de l’estat francès són que és una república, dirigida per un govern en interès de tots, i una democràcia on el poble és sobirà.
En el món local, el rostre i la veu de la República està en mans dels alcaldes. La funció és cabdal, de tal manera que els francesos disposen de dues guies per a l’estricta funció de ser alcalde.
Aquí, a Catalunya, tenim normatives. Tot el país és ple de normatives i, naturalment, de requisits. Tenim la normativa, que parteix de la Llei Orgànica del Règim Electoral General, i els requisits per ser alcalde. A França he detectat dues guies:
La Guia de l’Alcalde, elaborada i editada per la República Francesa, i la de l’AMIF (Associació d’Alcaldes d’Île-de-France).
La primera, evidentment d’abast nacional, diu directament als alcaldes electes que “tots vosaltres sou els pilars de l’harmonia social, del bon funcionament del vostre municipi i del seu desenvolupament”. I els recorda en el preàmbul que “tots vosaltres sou, dia a dia, el rostre i la veu de la República”.
La Guia de l’Alcalde a França diu, als elegits després d’unes eleccions municipals, que el seu càrrec és “d’una gran responsabilitat”. La guia que comento va ser precisament dissenyada com una eina de suport i assessorament als 500.000 càrrecs municipals electes “compromesos a servir els seus electors”, i va ser elaborada, conjuntament, pel Ministeri de Cohesió Territorial i Relacions amb els ens locals, el Ministeri d’Acció i Comptes Públics i el Ministeri de l’Interior.
Aquest document, certament valuós per a un polític que vol dirigir amb eficàcia el timó d’una ciutat, diu als electes que el paper i les prerrogatives d’un alcalde són, efectivament, importants, relacionats amb múltiples àmbits d’actuació i competències. Aquesta guia ofereix respostes pràctiques a les seves múltiples preguntes. S’especifica el funcionament de la democràcia local, amb una presentació de totes les normes aplicables a cadascun dels àmbits d’actuació del municipi (pressupost, exercici del mandat, funció pública territorial, ordre públic). La guia afirma que “els alcaldes són, de fet, el centre del bon funcionament de la nostra democràcia”.
Fora bo que l’alcalde badaloní García Albiol –com tots els alcaldes que hem tingut i els que
vindran– hagués tingut una formació adequada per desenvolupar el càrrec d’alcalde. Modestament, només li podem indicar que els francesos disposen de guies per desenvolupar aquesta funció i sembla que els donen bons resultats
La segona guia que, com queda dit, és fruit del debat d’una associació d’alcaldes, porta per títol “Sigues alcalde, comença bé el mandat” i, de manera senzilla, els diu que la guia és “una eina que els permetrà exercir les seves funcions de la millor manera possible”. Aquest document oficiós aborda tres temes principals: l’estatus dels càrrecs electes, el paper de l’alcalde com a agent de l’Estat i cap de l’administració municipal, i l’organització del consell municipal, òrgan deliberant que representa els habitants i s’encarrega de resoldre els afers del municipi.
Desconec la formació adquirida per l’alcalde badaloní, Xavier García Albiol, per desenvolupar un càrrec en l’administració pública. Tampoc és públic si ha assistit a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya –principalment dirigida a càrrecs de l’administració local– on hi ha una formació anomenada “Elecció i constitució d’ajuntaments. El cartipàs municipal”, en la qual es repassa l’estatut del regidor (drets, deures i principi constitucional d’objectivitat en la presa de decisions públiques). El rol de l’alcalde no es mostra específicament, però en l’assignatura d’organització municipal es defineix la distribució de competències organitzatives entre el Ple i l’alcalde.
Ho diguin a França o més lluny, la responsabilitat de l’alcalde sobre els seus conciutadans i l’administració de la seva ciutat és immensa i, com a tal, requereix una formació escaient. Tinc entès que el Partit Popular realitza en diferents llocs d’Espanya cursos de formació sobre el funcionament dels ajuntaments per a portaveus i càrrecs electes, amb l’objectiu de preparar i donar les eines necessàries als regidors elegits perquè sàpiguen afrontar les seves tasques diàries als municipis respectius. Però no he pogut accedir a una formació específica per ser alcalde. No hi és o no la trobo.
Fora bo que l’alcalde badaloní García Albiol –com tots els alcaldes que hem tingut i els que vindran– hagués tingut una formació adequada per desenvolupar el càrrec d’alcalde. Modestament, només li podem indicar que els francesos disposen de guies per desenvolupar aquesta funció i sembla que els donen bons resultats.
