Després d’analitzar els resultats de les passades eleccions municipals, resulta difícil comprendre què ha passat a Badalona perquè un color blau intens no només banyi les seves costes sinó que també inundi la majoria dels barris, encara que aquest color no sigui natural.
Molts ho tenen clar i culpen el color taronja i, especialment, el color rosa d’aquest canvi ja que han donat als blavencs instruments i motius per forçar un canvi no desitjat.
Altres no entenen com és possible aquest canvi si les persones que viuen en aquests barris sempre han estat orgulloses del seu color natural, vermell i verd. Per això no es resignen i volen recuperar la seva coloració natural.
Hi ha també qui explica una història molt vella i que encara hem après: Fa molt de temps, quan en aquest món només hi havia ratolins i gats, també cada quatre anys se celebraven eleccions. Sempre els candidats eren els gats, encara que el ratolins podien triar entre gats de diferents colors. Si la cosa anava malament amb el gat de color negre, triaven el blanc o un altre de qualsevol altre color. Però, ves per on, les coses mai no canviaven per als pobres ratolins. Sempre acabaven sent menjar dels gats golafres. Un dia un ratolí va proposar per què no votaven com a candidat a un ratolí. Furiosos els ratolins van acusar aquest pobre ratolí de revolucionari i el van empresonar. I així van continuar amb la seva miserable existència, això sí, eren ells els que tenien la capacitat de triar entre el gat negre, el gat blanc o el gat d’altre color.
Pedro Jesús Fernández
