L’educació segueix sent un esforç per entendre i millorar el món. Un tresor que assegura que no hi ha ment, ni activitat intel·lectual, sense un llenguatge previ.
Luther King deia que molts conflictes estan associats a la por que ens tenim. Una desconfiança que, tanmateix, sorgeix del desconeixement que tenim de la vida. El pitjor és que tal ignorància condueix a una deficient comunicació que sovint es torna nociva, ofensiva i absurda… Que acumula les ferides d’una ferida que ens infligim a la nostra pròpia dignitat.
Actualment la pacificació del llenguatge és necessària. És per això que és tan important atendre a les paraules que utilitzem i tenir molta cura en les formes de parlar-nos. El llenguatge té una càrrega tan emocional que pot ferir o matar. Té tant de poder que pot construir històries falses simplement anomenant-les d’una manera o l’altra. Les expressions violentes, per exemple, poden incidir sobre les persones i incitar-les primer a pensar i després a actuar; les pot tornar agressives o ressentides. Hi ha grups exacerbats que s’alteren amb missives agitadores … Són preocupants les expressions com “enfrontar”, “combatre”, “apuntar”, “lluitar”, “guanyar”, “perdre”, “amenaçar”, insistir en els enemics o els aliats.
Controlar i aprendre les relacions en la parella, amb els infants, les amistats, en els mitjans de comunicació o empreses, en la política… pot contribuir al desenvolupament d’una convivència més òptima. No és bo estar amenaçant permanentment una criatura amb castigar-la en lloc d’insistir-li en la norma i el que s’espera. No és el mateix “patir” un conflicte polític o social que “enfrontar-nos” a una amenaça secessionista o terrorista … No és el mateix parlar de “violacions” que “d’assassinats” de dones. Els mateixos fets, en nomenar-los d’una forma, adquireixen significats diferents. Canviar la forma en què ens comuniquem és el primer pas per encarar les situacions de manera creativa i respectuosa.
Escrivia el gran Bertolt Brecht que hi ha moltes formes de matar: “Ficar-te un ganivet al ventre, negar-te el pa, no curar-te, donar un habitatge malsà, empènyer al suïcidi, torturar, deixar-te sense feina, dur-te a la guerra” … Va comentar que poques d’aquestes coses estan prohibides.
Un acudit ofensiu, per homòfob, per racista, per masclista, no ajuda a seguir avançant. Insultar la mare d’algú que no ens cau bé, és posar a sobre de les dones que ens han parit i ens han criat, tot el dolor del món.
