Aquests dies estem assistint a un espectacle depriment i deplorable que té com a escenari el Congrés dels Diputats i com a protagonistes, els principals líders dels partits, sobretot, els de dretes.
El vocabulari barroer, les desqualificacions personals i la crispació ambiental que es respira al saló de plens del Congrés posen de manifest el baix nivell intel·lectual d’alguns dels nostres diputats, més preocupats per aconseguir el seu minut de glòria mediàtica que no d’abordar com solucionar la greu situació que estem vivint la ciutadania, a conseqüència de la maleïda pandèmia.
És cert que quan va començar a conèixer-se la malaltia, ja fa més de tres mesos, la resposta va ser més aviat moderada, fins i tot la d’aquells eterns provocadors de la conspiració que volen aprofitar qualsevol circumstància per vociferar que aquest govern és il·legal. Són els nostàlgics del franquisme, que no volen perdre els seus privilegis i, per això, inciten les masses i els poders fàctics a tirar-se al carrer i rebel·lar-se contra el govern democràtic format per PSOE i Unidas Podemos.
Els espectacles esperpèntics d’aquests nous manifestants omplint els carrers dels barris rics d’algunes ciutats espanyoles no deixa ni el més petit dubte de les seves ridícules intencions. Consideren que els seus privilegis són intocables, ja que ho són per la gràcia de Déu i els han heretat del franquisme, i cap poder, per més democràtic que sigui, se’ls podrà arrabassar.
Són personatges grotescs i obscens que viuen lligats al més depriment i sagnant passat, i no accepten ni entenen què vol dir viure en una societat democràtica. I menys encara l’obligació dels governants de protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels seus drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions, com diu el preàmbul de la Constitució espanyola. Només defensen i els preocupa la unitat de la nació espanyola, oblidant-se dels drets fonamentals i les llibertats reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.
No tindrem gaires oportunitats i, per això, hem d’evitar instal·lar-nos en una crítica destructiva i contínua al govern
Per això, tots aquells que defensem que una altra societat és possible, cal que no caiguem en aquest clima de crispació i violència verbal que fomenta l’odi i l’aversió entre la ciutadania.
Són molts els enemics que té aquest govern de coalició format per PSOE i Unidas Podemos, i el que no volen aquests pròcers, hereus del franquisme, és perdre el poder de fer valer els seus interessos “governi qui governi” per mantenir inalterats els seus escabrosos interessos.
Per primera vegada, després de més de quaranta anys de democràcia, el govern està prenent mesures per evitar que els més febles i vulnerables quedin exclosos socialment.
Ara bé, vindran temps encara més difícils i més complicats que els que estem vivint, segons diuen alguns experts ben informats. A la crisi sanitària, hi seguirà una crisi econòmica i social sense precedents.
A Europa hi ha una majoria de governs que així ho han entès i per això estan treballant per ajudar els estats, sobretot, els situats a la Mediterrània.
És evident que sobre la rancúnia i l’enfrontament no es pot edificar res. Cal posar els llums llargs.
El futur demana enfortir i millorar els serveis públics per evitar una situació que, en cas d’un rebrot, podria posar en perill les vides de centenars de millers de persones.
Com també cal apostar per un ensenyament i una formació de qualitat, perquè en ells rau el progrés.
A Badalona, necessitem abandonar aquest enfrontament caïnita de les esquerres i treballar, tots plegats, per sortir d’aquest provincianisme anacrònic que ens amenaça i ens impedeix avançar cap a una societat millor i fortament cohesionada.
Com hem dit moltes vegades, no tindrem gaires oportunitats i, per això, hem d’evitar instal·lar-nos en una crítica destructiva i contínua al govern, criticant totes i cadascuna de les seves propostes i no plantejant alternatives viables i possibles per transformar la ciutat i millorar la qualitat de vida de tots els badalonins i badalonines. Això que es diu una oposició constructiva i que pensa en la majoria social. Al cap i a la fi, el que vol la ciutadania és que es resolguin els problemes de tota mena que hi ha a Badalona i que s’arrosseguen des de fa molts anys.
