En aquests dies de confinament forçós però necessari per posar fi a una pandèmia que ens afecta a tots i només podrem superar lluitant tots junts contra ella, resulta escandalós veure i escoltar determinats personatges polítics, amb aparença “majestuosa” i “honorable”, però sense escrúpols ni vergonya, dir-nos que “aquest virus no podrà amb nosaltres, al contrari, ens farà més forts com a societat; una societat més compromesa, més solidària, més unida” o demanant el “confinament complet de Catalunya”.
Altres ens diuen que aquesta crisi s’ha d’aprofitar com una oportunitat, però resulta difícil creure que quan una persona s’està ofegant algú li digui que no es preocupi i que ho aprofiti per aprendre a nedar.
Els que tenen la responsabilitat i els mitjans es culpen els uns als altres de la manca de previsió i de no prendre i aplicar les mesures dràstiques necessàries per sortir d’aquesta situació abans d’estendre’s per tot arreu, però no ens diuen quina és la seva proposta més enllà de la crítica a qualsevol iniciativa proposada per l’altre. El millor és crear conflictes per distraure al personal i eludir la seva la responsabilitat.
És més infame escoltar els que han retallat la sanitat, i altres serveis públics, dir-nos que són necessaris més recursos de l’Estat per evitar el col·lapse dels hospitals i altres equipaments sanitaris i, per tant, també critiquen la manca de planificació, amb prou temps, per part del govern per la gestió dels recursos.
Ara tothom manifesta la importància d’una sanitat pública forta i universal que garanteixi la salut de totes les persones. Ara tots som pacients, mentre que, per a la sanitat privada, només som clients.
Aquells que durant anys s’han preocupat només de retallar serveis i privatitzar-los per incrementar el benefici d’uns pocs, ara demanen mesures al govern central per controlar la pandèmia. Per a ells la seva prioritat era i és privatitzar els beneficis i nacionalitzar les pèrdues. Com hem escrit moltes vegades, la banca mai perd. I els polítics corruptes al seu servei, tampoc.
On són els grans defraudadors fiscals que tots coneixem i els que evadeixen diners a paradisos fiscals?
Tard o d’hora sortirem d’aquesta situació. Això sí, amb un cost de vides elevat i, com passa sempre, seran les persones més vulnerables i excloses socialment les que més patiran les conseqüències de tants despropòsits. Molts perdran la feina i tots serem més pobres, mentre hi haurà qui descobrirà com s’ha incrementat la seva riquesa gràcies a la pandèmia. Els fons voltors mai descansen.
Algú s’ha preguntat: i si el verdader virus és el neoliberalisme?
No podem oblidar que un dels valors que més identifica el neoliberalisme és la defensa de la individualitat per sobre d’allò col·lectiu. Salvi’s qui pugui!
Com tampoc que el creixement indefinit és insostenible. No podem continuar consumint i contaminant al ritme actual. El planeta ja no pot aguantar més.
Serem capaços d’aprofitar aquesta pandèmia per assabentar-nos dels problemes crònics del sistema neoliberal?
Serem conscients que per acabar amb la pandèmia s’ha de posar fi a aquest sistema neoliberal?
Serem capaços d’assumir que hi ha alternatives viables per construir un model econòmic i social més just i sostenible i que una altra societat és possible?
Per primera vegada, són molts els governs que posen la salut de tots per damunt dels interessos econòmics d’uns pocs. La pandèmia ens demostra que l’única forma per salvar-nos cadascú de nosaltres és salvar-nos tots al mateix temps, ja que el virus ens està demostrant la fragilitat i les contradiccions del neoliberalisme i, al mateix temps, la capacitat de reacció solidària de la ciutadania. Aprendrem la lliçó quan arribi l’hora i no tornarem a fer el mateix? Ja n’hi ha prou! Ja ens hem passat de la ratlla.
Per cert, segons la Bíblia, els fariseus eren una secta politicoreligiosa que representava una classe social.
