A Badalona, aquest curs escolar prop de 10.000 alumnes d’Ensenyament Secundari Obligatori van iniciar les classes. No ho van fer el dia previst els més de 120 alumnes matriculats a l’Institut La Riera, de Canyadó, malgrat les declaracions d’uns i altres.
L’any 2016, l’expresident Puigdemont va anunciar que es comprometia “a solucionar els problemes de la manca d’escoles a Badalona” i anunciava que es construirien “uns mòduls provisionals al parc de ca l’Arnús”.
No es tracta ara de buscar qui és el culpable d’aquesta deixadesa, però el que sí que és cert és que les obres per construir els mòduls no van iniciar-se fins al passat mes de juliol. Per tant, a ningú pot estranyar que a tocar de l’inici de curs encara continuessin en marxa. Una setmana més tard, els alumnes finalment van poder començar les classes.
Com ja hem dit altres vegades, a Badalona des de sempre hem defensat el dret a una educació pública de qualitat per a tothom. I això és responsabilitat dels que ens governen de garantir-ho.
Les lleis diuen que són els ajuntaments els que han de facilitar els solars perquè la Generalitat pugui construir les escoles. I, evidentment, s’ha de planificar amb temps suficient per evitar les improvisacions.
Com s’explica que a Badalona hi hagi alumnes escolaritzats en barracons des de fa més de 10 anys? Per què s’habiliten espais de serveis en algunes de les escoles per acollir alumnes que no tenen plaça si tothom coneixia l’increment de la demanda i la necessitat de construir més escoles? Per no perdre el somriure, com que és l’època dels bolets a aquestes noves aules se’ls anomena grups de bolets.
Algú ha pensat el que suposa per al bon funcionament d’una escola d’una o dues línies el fet que s’obri una nova línia en un espai destinat a altres funcions? Les activitats que es realitzaven en aquest espai habilitat, on es faran?
S’incrementaran els recursos humans i econòmics per atendre les necessitats d’aquesta nova aula?
Totes aquestes preguntes, i més, demostren una manca de planificació per part dels responsables d’Ensenyament tant de l’Ajuntament -i això no ve d’ara- com de la Generalitat.
Ara, i després de reunir-se el nou govern local amb el conseller d’Ensenyament, s’ha tornat a fer públic que la Generalitat i l’Ajuntament “estan d’acord que la ciutat té evidents mancances en infraestructures educatives”.
Significa això que l’Ajuntament, per fi, cedirà els solars i la Generalitat construirà les escoles? Com hem dit abans, a Badalona hi ha alumnes escolaritzats en barracons provisionals des de fa més de 10 anys. Altres, com és el cas de l’escola Ventós Mir, l’escola més antiga de Badalona, espera des de fa més de vuit anys el nou edifici.
L’Institut La Riera també és provisional i, segons l’Ajuntament, els mòduls s’han de retirar a finals del curs 2020-2021, ja que els alumnes s’han de traslladar a l’edifici de l’antiga escola Lola Anglada.
Això significa que les obres de rehabilitació de l’edifici s’han d’iniciar al més aviat possible. Però resulta que mentre l’Ajuntament no registri la propietat d’una part de la pista esportiva no podrà cedir-la a la Generalitat i aquesta no assumirà l’obligació de rehabilitar l’edifici i construir-ne un de nou a l’actual pista.
És el que passa també amb l’escola Badalona Port. Si l’Ajuntament no cedeix els terrenys, la Generalitat no construirà l’escola definitiva.
I tot això passa avui, com passava al segle passat, encara que ens resulti difícil d’entendre.
Catalunya, en sanitat i educació, estava al capdavant de totes les comunitats i tothom se’n sentia orgullós. Ara ens diuen que, durant els últims anys, la sanitat s’ha retallat un 27,51% i l’educació un 12%. Serà aquesta l’explicació?
