“Quants caps has hagut d’endur-te al llit per arribar on ets?” “Mal follada.” “Què els has fet, als teus jefes, perquè et deixin publicar?” “Sort que no tens fills.” Cada dia, milers de missatges com aquests arriben a les dones periodistes a través de les xarxes socials per fer la seva feina: publicar notícies als diaris i donar la seva opinió a la ràdio o a la televisió. Així ho van denunciar diferents professionals catalanes en l’acte Ciberassetjament a les dones periodistes: una forma de violència creixent, celebrat el mes de gener al Parlament de Catalunya. Un informe recent, encarregat per la Unesco i elaborat pel Centre Internacional de Periodistes, assenyala que un 73% de les professionals d’arreu del món pateixen aquesta violència, que no només té conseqüències en la salut mental i la vida privada de les afectades, sinó també en el dret a la informació de la ciutadania.
“Em sap molt greu pel Dani”. Són les primeres declaracions que fa l’entrenador del FC Barcelona, Xavi Hernández, només assabentar-se que el seu excompany d’equip ha ingressat a la presó de manera provisional i sense fiança per una presumpta violació el 30 de desembre a la discoteca Sutton. Cap declaració d’escalf cap a la dona agredida de 23 anys. Hores després rectifica i expressa el seu “suport a la víctima i a totes les dones que pateixen aquest tipus de violència”. Podríem haver-nos quedat aquí. Però les darreres afirmacions que es colen en l’opinió pública són les de l’advocat penalista que defensa Alves, Cristóbal Martell: “Hi ha col·lectius, com el feminista, que tenen una veu que va més enllà del que és raonable”.
La dona que es revela, la que s’estima o la que factura és “una mala mare”
“És una mala mare, no ha pensat en els seus fills”. Són les crítiques que ha rebut Shakira per escriure una cançó en què critica amb duresa, i amb mala educació –tot sigui dit, de pas–, la seva exparella i pare dels seus fills, Gerard Piqué. “Aguanta pels fills”. “Pels fills, perdona”. Són les paraules que han sentit les dones al llarg de la història per mantenir el patriarcat. La dona submisa, la bona mare. La que es revela, la que s’estima o la que factura és “una mala mare”.
Els homes que no estimen les dones diuen coses com aquestes. I pitjors. Aquestes són les que han ocupat l’esfera pública en els darrers dies. Som al segle XXI i les futbolistes del Barça recullen les medalles de campiones de la Supercopa elles soles, sense que ningú els hi doni o pengi. Deplorable. Encara més si ho comparem amb la grandiloqüència i la pompa dels mateixos actes en els campionats masculins.
“Quantes caps has hagut d’endur-te al llit per arribar on ets?” Una frase que no sentim mai pronunciada per una dona i adreçada a un home. Una frase lamentable, sí. Però una frase que si estigués normalitzada demostraria que hem assolit la igualtat. També a les xarxes.
