Saben aquell conte de Cristian Andersen en què el rei anava despullat? Vet aquí que una vegada, les senyories del PSOE es van abstenir en la votació per a la investidura del candidat Mariano Rajoy, que en va sortir com a president del govern espanyol. En la seva intervenció, Rufián, com el nen del conte, va cridar: “El PSOE va despullat!”. Després de descórrer el vel que amaga la realitat, els posa un mirall al davant, explicant les mil i una trapelleries que han comès, els seus caps i el partit, durant la seva trajectòria política. “No es facin dir obrers, són traïdors”; “Senyors de PSOE SA, no els fa vergonya doblegar-se als designis d’una cacic? (Susana Díaz)”; “Si tracten així el seu secretari general, què no faran a la seva gent?” I altres gentileses.
Ses senyories, que anaven despullades ensenyant les vergonyes, sense poder amagar-se ni tapar-les amb cap argument creïble, resten amb tota la cruesa davant l’aparador de l’hemicicle del Congrés, entossudides sense voler reconèixer la seva nuesa infamant. El seu portaveu, Antonio Hernando, s’adreça al diputat d’Esquerra, aconseguint els aplaudiments unànimes, a més dels seus, dels del PP i Ciutadans. De tots els retrets que va fer el diputat, n’hi ha algun que no sigui cert? En el seu discurs va fer curt, perquè hauria d’haver repartit més joc amb el PP i Ciutadans per les seves polítiques amb Catalunya, i a Podemos demanar-los més fermesa i claredat amb el suport al referèndum. La veritat, senyors del PSOE, segons qui aplaudís el meu discurs jo m’ho faria mirar.
Han quedat retratats!
