Cop d’efecte de l’alcalde badaloní, Xavier García Albiol. El dia 13 era a Sevilla per, com si es tractés del president del govern d’un país, signar un protocol per al foment de la cultura andalusa a Badalona. L’altra firma del protocol no és la d’un l’alcalde o regidor sevillà, ho és de la consellera de Cultura de la Junta d’Andalusia, Patricia del Pozo. Què es pretén? “La promoció de la cultura andalusa, especialment el flamenc, a la ciutat catalana, facilitant l’intercanvi i acostament entre territoris d’Espanya”. Badalona ja no només te rang de població, ara és una ciutat-territori, el president de la qual és ell. Un gran treball del departament d’Exteriors de la nounada república. No fora d’estranyar que la Fiscalia espanyola tramiti ja un expedient.

El protocol entre Andalusia i el nou territori, per ara català, encara va més lluny: “Ambdues administracions treballaran conjuntament per impulsar projectes vinculats a la cultura andalusa que fomentin l’ocupació en el sector creatiu”. Textual. I la senyora del Pozo va ressaltar, acabat l’acte de signatura, “la importància d’un conveni que serveix per unir territoris i persones”.

L’alcalde García Albiol treballa pel futur. Necessita els vots del 10% de badalonins d’origen andalús i, en plena epidèmia, es planta a Sevilla “a per feina”. No per agermanar, per exemple, Sevilla amb Badalona, sinó per tancar un acord entre el govern andalús i la nostra ciutat. No sé pas si l’alcalde recorda que sense els catalans la història d’Andalusia no estarà mai completa. A mitjans del segle XIII, la vall del Guadalquivir va ser conquerida per les tropes castellanes; en les donacions i privilegis reials, Alfons X i Sanxo IV van assenyalar que “s’havien d’aplicar les mateixes normes als catalans que a la resta de repobladors castellans”. A la primera onada, els catalans repobladors no van ser comerciants com tantes vegades s’ha repetit, sinó soldats, artesans i petits propietaris.

No cal dir també que, sense els andalusos, la història de Catalunya fora senzillament incomprensible. I, sense anar a Sevilla, hom sap que la cultura andalusa forma part de la cultura popular catalana. Catalunya aglutina la tercera part de la població andalusa emigrada: 582.759 persones, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Uns 24.000, a Badalona. Està escrit arreu: la manca d’oportunitats, a partir –sobretot– de la dècada dels 60 del segle passat, empeny a sortir part de la joventut andalusa, convertint-se en força de treball per al motor econòmic català i badaloní durant diverses generacions.

Xavier García Albiol ha de saber que andalusos i badalonins mai han necessitat protocols per sentir-se germans

García Albiol ha de saber que andalusos i badalonins mai han necessitat protocols per sentir-se germans. Paquita Marín, presidenta de la Casa d’Andalusia a Catalunya, deia el 2017 que porta Andalusia i Catalunya per bandera. Per a Marín, i per a la immensa majoria d’andalusos que viuen a qualsevol població del nostre país, no són pas amors excloents. I afegia aquella dita: “Quin dit em tallo que no faci mal?”. Perquè ella sap que té el seu cor repartit entre dos amors. Sense signar cap paper, la comunitat andalusa a Badalona està perfectament organitzada des del temps de la dictadura de Franco, rebent sempre el suport i l’afecte de la resta de la ciutat i de les seves institucions, inclosa l’alcaldia de cada moment.

Repassem, benvolgut alcalde i president de territori: La Casa de Córdoba de Badalona va obrir el 1975 i actualment té la seu social a l’antic cinema Artigas (on també té la seva seu l’Asociación Cultural Andaluza Casa de Utrera en Catalunya, un projecte del 1993). L’associació Nuestra Señora de la Esperanza, que gestiona l’antic cinema Badalona, avui Teatre Blas Infante, va néixer el 1985. El 1986 va obrir el Centro Cultural Andaluz Casa de Huelva. Des del 1984, tenim La Tertulia Flamenca de Badalona. El 1990, es posa en marxa la Asociación Rociera Las Arenas. L’any 2002 es crea l’Asociación Flamenco Vivo. El 2012 es posa en marxa l’Asociación Cultural Rociera Andaluza “Ciudad de Badalona”. També el 2012 comencen les activitats de l’associació andalusa El Tacón del Duende. El 2014 neix oficialment La Hermandad Nuestra Señora del Rocío de Badalona… i segurament podríem seguir, sense oblidar que Badalona acull la Setmana Cultural Andalusa des de 1988. Per descomptat, a totes aquestes entitats es balla flamenc, sevillanes i buleries.

Què li sembla, senyor García Albiol, tenim o no promoció de la cultura andalusa –i especialment del flamenc– a la ciutat de Badalona? Vostè mateix va dir a la consellera del Pozo que “és un orgull poder apropar les dues cultures”. Hi ha alguna contraprestació a la vostra generositat manifesta a Sevilla? S’ha preocupat de treballar per com difondre el conjunt de la literatura catalana –i naturalment badalonina, prou nombrosa– a fires del llibre de les capitals andaluses, i d’assegurar la presència d’artistes de Badalona i Catalunya en programes destacats de la creació contemporània d’Andalusia? Benvolgut alcalde, ha intentat treballar perquè la cultura badalonina i catalana sigui present en esdeveniments culturals, festivals i fires de ressonància que tenen la seva seu a Sevilla o qualsevol altre capital andalusa? Ha sabut demanar a la consellera de Cultura, Patricia del Pozo, una mirada cap a Badalona des de la cultura de ciutat bimil·lenària? Ha promogut intercanvis amb el sector creatiu badaloní, per exemple?

Vaja, alcalde, què ha fet per “vendre” Badalona en aquest viatge a Sevilla? Ho escric perquè del protocol signat a la capital andalusa es desprèn que Badalona ”impulsarà projectes vinculats a la cultura andalusa”. La Junta o farà a l’inrevés? Reconec, perquè és veritat, que va endur-se un regalet cap a casa: el Ballet Flamenco de Andalucía (companyia de dansa de la Junta d’Andalusia) actuarà el mes vinent a Badalona.

Si Paco Candel va encunyar el nom d’”els altres catalans”, ara es parla dels nous catalans. Alcalde, com bé explica l’escriptor Javier López Menacho en el seu llibre “Yo, charnego”: “En el fons, el xarnego se sent català, alhora que andalús, murcià, o extremeny”. I ha de cultivar les dues cultures. Quin pla teniu, alcalde, per promoure la cultura catalana i badalonina als nou vinguts? Fem un protocol?