Quasi una setmana després de les eleccions municipals, la ciutat encara es troba en estat de xoc. La meitat perquè no es creu que el partit que va votar aconseguís onze regidors, i l’altre meitat perquè encara no ha paït els magnífics resultats que ha obtingut el Partit Popular. A hores d’ara no sabem qui encapçalarà el govern de la ciutat els propers quatre anys, doncs ens trobem en els moments clau de pactes post-electorals. Però sigui qui sigui que agafi la vara d’alcalde, s’ha de posar ràpidament a fer feina. La ciutadania no espera (ni mereix) més circumloquis i debats estèrils sobre si un candidat és un mentider o si l’altra de no té idees; el que cal a Badalona ara és determinació. Diàleg amb els veïns de tots els barris de la ciutat, mitjançant per exemple els consells de districte. Diàleg també amb els empresaris i comerciants per tal de dinamitzar l’economia local. Polítiques d’austeritat i reducció de costos de l’Administració, i pressió a la Generalitat i l’Estat perquè compleixin amb les inversions ja pactades i aconseguir-ne de noves. I sobretot deixar de banda els posicionaments dogmàtics i estendre la mà a la resta de formacions polítiques que no estaran al govern, no només perquè poden aportar idees noves, sinó per respecte als seus electors. Badalona no la traurà del pou el proper executiu, ho faran tots els 27 regidors que conformin el Ple i sobretot els 220.000 ciutadans que la habiten.
