El principi d’incertesa diu, simplificant bastant, que l’observació d’un fenomen modifica el mateix fenomen, i que, per tant, mai podem observar la naturalesa real de les coses. Un científic mai sabrà del cert com actua un bacteri perquè per observar-lo l’ha d’il·luminar, i potser aquesta il·luminació varia el seu comportament. Bé. Doncs incertesa és el que sent cada cop més la gent, perquè tothom mira les coses des del seu microscopi particular, i tothom les explica segons la llum amb la qual les il·lumina. Fa uns dies, i en relació a la reforma de la constitució per establir un sostre a l’endeutament públic, la representant d’un dels moviments pro democràcia sorgits al voltant del 15-M deia: “No han entès res”. Es referia als polítics, a Zapatero i Rajoy molt concretament, i criticava que, després de les acampades, les manifestacions i les càrregues policials, els governants no havien entès que la gent volia dir la seva, i que aquesta reforma necessitava ser aprovada per referèndum. La demòcrata ho deia amb cert aire de suficiència, com dient: “Mira, són tant ximples que no ho han entès”. Però cometia un error: estava mirant el problema des de la seva perspectiva, i no des de la dels polítics. Per a ella, el 15-M ha estat un punt d’inflexió, una revolució, una d’aquelles coses que passen als llibres d’història. Per als qui manen, el fenomen dels indignats ha estat una anècdota. El temps dirà qui té la raó, tot i que malauradament el temps sempre corre en favor dels mateixos.
