A Badalona ja tenim el Ple municipal decidit a les urnes, tal qual. La majoria absolutíssima del Partit Popular no ha donat opcions entre diferents possibles alcaldables, així que la nostra estimada ciutat passa a ser un feu del partit més corrupte de l’estat espanyol. El partit que l’any 1978 va votar en contra de la Constitució espanyola perquè la considerava una traïció al franquisme i que ara la fa servir de bandera per reprimir el dret del poble català a autodeterminar-se. El partit que està promovent l’entrada de Vox al govern de les institucions arreu de l’estat espanyol i amb especial virulència als Parlaments del territori dels Països Catalans, on la persecució contra la llengua catalana se suma a les fòbies antidemocràtiques d’aquest partit d’extrema dreta explícita. Que ningú intenti fer passar gat per llebre disfressant aquest drama amb allò que a Badalona el Partit Popular és una altra cosa. No, no hi ha pal·liatius que valguin. La capital del Baix Besòs, la quarta ciutat catalana, està en mans del partit refugi de les oligarquies de la dictadura. En mans del partit que encobreix els evasors fiscals, que regala 65.000 milions d’euros als bancs perquè se segueixin enriquint mentre expulsen les famílies de casa seva i que impulsa i aprova lleis per retallar i perseguir drets bàsics, entre ells el de refugi per a les persones migrants o el dret que la llengua catalana es normalitzi plenament al territori que li és propi. A Badalona ningú vota Vox perquè ja vota el PP, i a València i Mallorca Vox entra al govern gràcies al PP.
Que fossin 50.000 les persones veïnes de tots els barris de Badalona que van escollir la papereta del Partit Popular per posar-la dins de l’urna en les passades eleccions municipals, i que això signifiqués l’opció majoritària, no és excusa per no fer una anàlisi crítica. No és cap falta de respecte als votants fer-ho. Tot el contrari. És imprescindible socialitzar la reflexió política per despertar consciències i enfortir el pensament crític que ha de servir de mur de defensa davant de tants atacs que rebem contra els nostres drets. L’alcalde que ha escollit Badalona és la mateixa persona que va felicitar la brutal violència policial contra els catalans que vam votar l’1 d’octubre del 2017, el mateix que va aplicar gravíssimes retallades de drets mentre va ser batlle del 2011 al 2015, entre les quals extorsions a comerciants d’origen extracomunitari per tancar-los el negoci, i el mateix que vol veure el president Puigdemont, ara a l’exili, ben engarjolat entre reixes. I per molt maquillatge que es posi, això segueix formant part de la seva essència. I per molt que malgrat la seva essència més de 50.000 badalonines i badalonins li hagin donat la seva confiança, jo em nego a considerar que Badalona sigui una ciutat majoritàriament racista, d’extrema dreta i anticatalanista.
És imprescindible socialitzar la reflexió política per despertar consciències i enfortir el pensament crític
Sens dubte, hem entrat en un cicle polític i social reaccionari. Fa temps que la filòsofa de capçalera Marina Garcés ens ho alertava. Passa a Europa, passa a l’estat espanyol, passa a Ripoll i lamentablement passa també a Badalona. Venen temps de retallades de drets, i ens tocarà reorganitzar la nostra capacitat de fer-hi front, en tots els àmbits. Bé, de fet ja fa temps que estem en combat contra les retallades de drets. Ja fa temps que l’acumulació de crisis s’ha carregat el somni capitalista de l’estat del benestar, i les desigualtats no paren de créixer. El cicle reaccionari, més que encetar-lo, fa temps que va començar, i potser ara estem a prop que toqui sostre. Sigui d’una manera o de l’altra, més tard o més d’hora començarà un altre cicle de recuperació de llibertats i de lluita política i social, i el seu èxit anirà en funció de la reorganització que siguem capaços d’articular.
Hi pensava en l’acte d’homenatge a l’alcalde Màrius Díaz, en un Museu de Badalona ple de gom a gom, amarats d’aquell acte de memòria exquisit i necessari, com si esperéssim trobar les claus del miracle. Tornar a aquella Badalona de finals del franquisme que va ser capaç de bastir un front democràtic no partidista i d’executar polítiques de transformació posant els drets de les classes més desafavorides a l’horitzó. Tampoc llavors va ser sostenible durant molts anys, i des del 1983 la trencadissa de les esquerres va començar a espatllar-ho, obrint espai per al creixement reaccionari. Cal memòria i aprenentatge. L’alcalde Màrius Díaz i el seu govern van actuar amb la força cohesionadora de lluitar contra les desigualtats, de dignificar tots els barris i d’incloure les persones nouvingudes com a veïns i veïnes de ple dret. Van cosir la ciutat amb l’objectiu comú de millorar Badalona i de portar les llibertats al carrer i la democràcia a l’Ajuntament. El seu compromís sobiranista durant l’octubre del 2017 va tancar una trajectòria política de radicalitat democràtica que és far, vida, història i memòria de Badalona en un moment que aquest esperit d’unió de les esquerres que ell representa ens cal ara més que mai.
