Badalona és una ciutat on el periodisme sempre ha estat viu. Des d’aquell històric El Eco de Badalona, als diaris de partit de les repúbliques, han passat desenes i desenes de mitjans, diaris, setmanaris, revistes de tota mena de periodicitat… Fins i tot, el 1933, nasqué a la ciutat una de les primeres emissores de ràdio de la península: EAJ 39 Ràdio Badalona. Més endavant, ja després del 39 del segle passat, els badalonins varen disposar d’un bisetmanari com Revista de Badalona (desapareguda anys després d’associar-se amb el diari El Punt), uns bons setmanaris (Comarca Exprés i La Voz de Badalona, per posar un parell d’exemples); en temps més actuals, Línia Nord, Tot Badalona, Diari de Badalona, Badalona 2000, L’Independent… i des del 1981 tenim Ràdio Ciutat de Badalona, que després –l’any 2000– va donar pas a la televisió local, ara ja en alta definició (felicitats!).
La munió de mitjans ha generat, naturalment, un filó de periodistes. Badalona ha donat –i dona– grans periodistes. Innombrables, per no deixar-nos cap nom. Els mitjans locals han estat, també, una gran escola de periodisme, reconeguda arreu. I per pura racionalitat, aquesta ciutat també és bressol de periodisme ciutadà.
Des de fa temps està creixent arreu un “nou” fenomen social que va guanyant força i que, d’una forma o d’una altra, ens afecta a tots els que treballem al sector de la comunicació: l’anomenat periodisme ciutadà. Aquest fenomen, però, és prou antic a Badalona. En aquesta ciutat és ben viu, tots els mitjans locals tenen presència a les xarxes.
Des del naixement de la impremta, el periodisme només es feia a peu de carrer. Els periodistes es llançaven a la caça de la notícia, a investigar, entrevistar, contrastar i després a publicar els seus articles, prèvia edició i supervisió dels seus superiors i tot, sota un estricte codi deontològic. En acabat, aixecaven la veu a les ràdios i més tard han donat la cara per televisió. Ara, a més, amb internet i amb totes les eines digitals que existeixen, i que permeten compartir i viralitzar continguts a cop de clic, qualsevol ciutadà es pot convertir en un informador, però sense estar format com a periodista ni estar subjecte a responsabilitat jurídica, això sí.
Ens diuen que el periodisme ciutadà ha arribat per quedar-se. Els badalonins en podem donar fe. Saben que, com a ciutadans, tenen a les mans el poder de comunicar-se i difondre el seu missatge, l’únic que han de fer els mitjans de comunicació és apel·lar al pensament crític i al sentit comú per intentar diferenciar el fet real de la cosa falsa. Aquí s’ha fet sempre, però ara cal estar amatent.
Certament, internet i les plataformes socials s’han convertit en una eina d’apoderament per a la societat, quelcom de moltíssim valor que ofereix infinitat de beneficis i que cal tenir present. Aquestes eines han estat la finestra per on s’ha colat la joventut i han potenciat un periodisme ciutadà que ja gairebé només feien els més grans de quaranta anys.
La incorporació del jovent ajuda a enfortir el pensament crític, avui més important que mai. Els fake no són pas una novetat. La desinformació i les mentides interessades sempre han existit. Les troles són part de la història de les civilitzacions, el que passa és que ara la seva difusió és més ràpida a causa de les noves tecnologies.
Ara bé, en una societat hiperconnectada, com ho és la badalonina, on qualsevol ciutadà pot opinar sobre qualsevol assumpte, els periodistes hi tenen feina a fer. Els professionals són una via essencial a la qual recorrem per verificar informacions, sempre que es comprometin a comprovar tot el que publiquin, perquè els mitjans tenen una responsabilitat jurídica en aquest sentit.
Raonablement, cal dir-ho, hi ha periodistes que es pregunten si el periodisme ciutadà és aliat o enemic. És un aliat! Una simbiosi d’informació perfecta: la suma del periodisme ciutadà amb el professional. Un i altre són ben vius a Badalona, afortunadament.
