Amb data 7 d’abril de 2014, el gerent de l’Àrea d’Urbanisme i Territori de l’Ajuntament de Badalona, seguint instruccions de l’aleshores alcalde del PP, Xavier García Albiol, va dictar una resolució dirigida a Montserrat García, portaveu de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH), per la qual se l’instava a abandonar el local social que aquesta entitat utilitzava per realitzar les seves tasques d’assessorament a tots aquells que es veien amenaçats de perdre el seu habitatge per no poder continuar pagant l’abusiva quota de la hipoteca.
Malgrat totes les al·legacions presentades, l’alcalde del PP tenia clar que havia d’acabar amb una entitat que el qüestionava i denunciava per la seva insensibilitat davant el patiment de centenars de badalonins.
El local va ser cedit a la PAH per part de l’AVV Lloreda Nord, segons consta en un acord signat entre la PAH i l’AVV el dia 24 de març de 2014.
També la PAH es va dirigir en reiterades ocasions a l’Ajuntament demanant-li un local adequat i suficient, ja que cada dia era més gran el nombre de persones que demanaven ser ateses.
Davant les negatives de l’alcalde, membres de la PAH es van reunir amb el síndic de greuges de Catalunya per denunciar l’incompliment dels acords del Ple de l’Ajuntament en matèria d’habitatge i de suport als més febles per fer front a l’emergència habitacional i la pobresa energètica i, també, per la manca de voluntat de l’alcalde de solucionar un problema que afectava molts ciutadans. També els partits amb representació municipal es van dirigir a l’alcalde instant-lo a trobar una solució. Tanmateix, l’alcalde, malgrat el deure de facilitar informació sobre la situació, no va contestar els requeriments del síndic ni els dels partits. Ni lògicament va posar en marxa cap mesura per ajudar ningú.
Amb data 3 de març de 2015, el síndic va informar els membres de la PAH que “la darrera informació rebuda en relació amb aquest assumpte no concreta encara la valoració de la vostra sol·licitud i si l’Ajuntament de Badalona us cedirà un local per a la vostra activitat”. És evident que l’alcalde no volia solucionar el problema, tot el contrari.
A la resolució de la Gerència d’Urbanisme abans esmentada es deia que, si no s’abandonava el local, “es podrà sol·licitar l’auxili de les Forces i Cossos de Seguretat” i que, en cas de resistència al desallotjament, “podran imposar-se multes coercitives de fins a un 5 per cent del valor dels béns ocupats, reiterades de vuit dies fins que es produeixi el desallotjament”. Més tard ens assabentaríem que el valor de l’esmentat bé era de 117.529 euros.
Amb el nou govern s’obria una porta d’esperança. Hem de valorar com a positiu que la totalitat del nou govern es va reunir el 16 de juliol de 2015 amb membres de la PAH.
Per fi es podria acabar amb un malson i, no només es tancaria l’expedient punitiu i sancionador, sinó que també s’obriria el diàleg entre l’Ajuntament i la PAH per, junts, afrontar un problema que afecta un gran nombre de ciutadans.
Malauradament, van passar els mesos i la solució no arribava. L’expedient continuava obert. Per això, dijous 3 de març l’assemblea de la PAH va acordar tornar les claus del local a l’Ajuntament.
Dilluns 7 de març, una part dels membres que formen el col·lectiu de la PAH es van traslladar a l’Ajuntament per fer entrega de les claus. Van ser atesos per l’alcaldessa i regidors d’altres àrees de govern.
Dimarts dia 8 (sense igualtat no hi ha democràcia, dia de les dones) es va retirar el mobiliari i tot el material dipositat al local. Poc després, representants de l’Ajuntament van aixecar una acta en la qual es diu: “Comprovat que desallotgen voluntàriament el local, es procedirà a arxivar l’expedient”.
Més tard, els regidors de l’àmbit de Badalona Democràtica i el de l’àmbit de Badalona Habitable, com resposta a la instància registrada per demanar un local social per part de la PAH, van signar un document en el qual, entre altres coses, es diu: “…la importància de la tasca social que fa l’entitat que representeu a la ciutat de Badalona, essent aquest motiu principal per la qual es tramita l’autorització en la forma en què es fa, essent el local del carrer Riu Ter, 2-4, el més idoni perquè pugueu continuar-hi aquesta tasca.”
Per últim, l’Ajuntament ens notifica, una mica més tard de les quatre de la tarda, que, “atès el contingut de l’acta d’inspecció de 8 de març de 2016 abans citada, cal procedir a l’arxiu de l’expedient de referència”.
Final d’un malson i, ara, confiem que s’obri la porta a l’esperança per així poder acabar amb el patiment de centenars de badalonins.
