Estanis

El 28 de maig és la nova cita de la ciutadania amb les urnes. Toca elegir nou alcalde o alcaldessa i la resta de càrrecs dels 947 ajuntaments catalans. El procés, en general, s’iniciarà el 26 d’abril, un cop presentades totes les candidatures.

A Badalona –que no és pas una excepció– ja palpem símptomes electorals. Algun més que probable candidat ja penja hams que potser tindran algun rèdit a la xarxa electoral.

Els eixos de cada partit polític, les possibles coalicions i els festejos entre alguns sortiran a la llum més tard que d’hora. Ara, diu la tradició, tenim en marxa el procés d’escolta ciutadana. Què volen els badalonins? Què li fa falta de debò a Badalona?

Per cridar l’atenció i els vots, és millor prometre fer alguna cosa difícil. Cap dels possibles candidats es presentarà a dirigir el consistori de Badalona prometent convertir-se en “l’alcalde del sanejament”. Recollir les escombraries és una cosa que tothom espera que facis. Ser excepcionalment bo no aporta cap punt polític. És una tasca que només es nota quan falla. Hi ha quelcom més prosaic, però imprescindible.

L’impuls de l’economia local ha d’ocupar els primers llocs en les prioritats dels candidats

No transcendirà cap enquesta, és costum. Tampoc posaria la mà al foc per asseverar que se’n fa cap. Ara bé, comptant amb els dits les prioritats d’aquest municipi bimil·lenari no dubto que l’impuls a l’economia local ha d’ocupar un dels tres primers llocs, o potser el primer, fins i tot. Aquest embat transformaria la ciutat i oferiria beneficis a tots els badalonins. D’aquí la seva obligatorietat en l’agenda electoral de qui vulgui ser –o tornar a ser– alcalde o alcaldessa.

És veritat que la ideologia impulsada pel mercat polític contempla les ciutats com a productes. En campanya, sí, es parla de la ciutat com si fos una empresa, quan Badalona no ho és en absolut.

És veritat, també, que no hi ha una agenda global perquè un polític sigui alcalde. L’impuls a l’economia local amb prou feines és un començament. Però es basa en el reconeixement que Badalona estaria millor a mitjà i llarg termini si els alcaldes que hem tingut i tindrem, i altres líders, miressin les seves capacitats de manera més realista. Les ciutats, segons escriu el professor Richard Schragger, de la Universitat americana de Virgínia, “han de fer menys del que no poden fer… i més del que poden: proporcionar serveis bàsics de qualitat als seus residents”.

Abraçar les necessàries polítique