Estanis

Som a tocar de les eleccions municipals, un tauler de joc on els badalonins tindran el poder de decidir com volen que funcioni l’Ajuntament de la ciutat. Una nova oportunitat en la qual, a través de l’exercici del vot, la ciutadania compleix una funció constitutiva del sistema democràtic. Es votarà o no un nou alcalde, però també es podrà exercir el vot de la protesta. Actituds democràtiques totes dues.

Els badalonins tindran o no interès a votar? Serà interessant observar si és veritat, com diuen alguns experts, que els ciutadans tenen cada vegada menys ganes de votar, sobretot en l’àmbit local. Per què? Indiferència, desafecció o simplement la incapacitat de qualsevol ciutadà per entendre realment si una determinada opció política és correcta o incorrecta. O si els caps de llista són prou coneguts, qüestió cabdal en les eleccions municipals, on es vota molt el nom i no tant les sigles.

La tendència més general, però, és la de la desafecció. Del desinterès de la gent per la democràcia. Al cap i a la fi, potser per a un ciutadà de Badalona és substancialment el mateix votar un candidat de dretes o d’esquerres o desvincular-s’hi. Votaran en funció de qui encapçala determinada llista. I si cap nom convenç, no aniran a votar. Per desinterès.

Al meu entendre, són indicis clars que la democràcia necessita noves eines i noves participacions. Les darreres setmanes impressiona el nombre d’assistents a determinades presentacions, mostrant ganes de participar. No només per als més joves. Però hem d’entendre com transmetre aquest consens. Tenint en compte que el vot, certament, no és suficient i que a hores d’ara els partits, que tradicionalment jugaven el paper de corretja de transmissió de la democràcia local, juguen majoritàriament una nova partida amb fitxes diferents. I la principal, no massa coneguda.

Serà interessant veure si és veritat que els ciutadans tenen cada vegada menys ganes de votar

És ben segur que esdevenir alcalde és l’objectiu de la persona que ha decidit –o li han fet decidir– encapçalar una llista i fer carrera política. I ser alcalde, com sabeu, vol dir tenir un paper exigent i responsable a qui la ciutadania atribueix representativitat de la comunitat i li exigeix respectar el programa electoral proposat durant la campanya. Responsabilitat que costa un disbarat complir. I aquí tenim un problema.

La batalla està a punt de començar, amb l’enorme repte de convèncer els badalonins d’acudir a les urnes. Cada cap de llista haurà de guanyar-se la confiança dels votants donant-se a conèixer, suggerint noves idees i garantint que els qui l’envolten en la mateixa llista tenen la qualitat necessària per ajudar l’alcalde a conduir Badalona cap a un futur no tan sols millor, sinó molt millor. Absolutament necessari.

La ciutadania no és exigent en la formació dels candidats. I ho hauria de ser més, tot i que no és imprescindible tenir una titulació per ser alcalde. La formació de tot el consistori pot afavorir i molt la vàlua de la futura gestió de l’Ajuntament. Si ser alcalde és una voluntat i un honor, també és un càrrec amb una responsabilitat tremenda. A les zones metropolitanes europees, com la nostra, els alcaldes són cada cop més exigits i, per tant, és més que mai necessari que tinguin informació qualificada i d’origen. A més de ser uns bons badalonins, és clar.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram