Com cada any per aquestes dates, els rumors sobre l’arribada dels pirates s’estén per tota la ciutat de Badalona i rodalia. De fet, ens arriben notícies que no fa gaire els van veure a la vora de la desembocadura del riu Besòs.
Ningú vol ser sorprès i que els pirates se l’emportin captiu per ser venut com a esclau als mercats d’Alger.
En el dietari de l’antic consell barceloní, escriu Josep Mª Cuyàs i Tolosa, es pot llegir que a la matinada del diumenge dia 25 de juny de 1564 “vingueren setze galiotes de moros i desembarcaren al cap de Besòs i corregueren fins a Sant Adrià i algunes cases de Badalona i cremaren part de la casa de n’Alsina de Badalona i part de la casa de mossèn Setantí al cap de Besòs i s’emportaren tres-cents cinquanta-cinc moltons dels corrals dels carnissers de la ciutat i unes garberes de forment, i no captivaren sinó una dona i dos minyons, i mataren alguns moros.”
En un altre lloc del llibre Història de Badalona (volum V) de Josep Mª Cuyàs i Tolosa, l’autor escriu:
“Una nova sorpresa intentaren els pirates el 30 de maig de 1568. S’atansaren amb sis galions, però havent estat descoberts a temps, hagueren de reembarcar precipitadament i fugir mar endins, si bé aconseguiren endur-se’n captiu un pescador anomenat Bartomeu Pons, que habitava en una casa de les Eres de la Sagrera”, diu la crònica.
Referent a aquesta captivitat, a l’arxiu de can Blanch de les Eres, hi havia un document establert l’any 1605 que deia:
“Informació rebuda a instància d’Elionor Pons, muller de Bartomeu Pons, pescador de Badalona, i d’Anton Torrebadal, també pescador de la susdita parròquia, tutors i curadors dels béns indefensos de l’indicat Pons per ser captiu a Alger des de l’any 1568, i com que necessita rescatar-se per estar en perill de renegar de la santa fe catòlica, com cadascú pot pensar, en mans d’enemics de Déu, han creat un censal de 350 lliures amb obligació dels béns del susdit Pons…”.
I com es repartien els pirates aquest botí?
Tothom té imatges de pirates borratxos i amb una ampolla de rom a la mà. Qui no ha vist cap pel·lícula de pirates? (Per cert, no podeu perdre-us el cicle de cine corsari que es projectarà al port de Badalona els dies 30 i 31 de març i 1 d’abril amb motiu de la celebració de la festa medieval “Pirates a Badalona”.)
Doncs bé, els pirates, del total robat, separaven una part per pagar les despeses del fuster i el cirurgià. Una altra era per als ferits en combat, als quals es recompensava en funció de la gravetat de la ferida:
La pèrdua del braç dret es recompensava amb 600 pesos o sis esclaus. Si el braç era l’esquerre només rebia 500 pesos o cinc esclaus.
Per la pèrdua d’una cama rebia 500 pesos o cinc esclaus, si la cama era la dreta, o 400 pesos o quatre esclaus si es tractava de la cama esquerra.
Si es tractava d’un ull rebia 100 pesos o un esclau i 100 pesos si perdia un dit.
La resta del botí es dividia en cinc o sis parts, de les quals dues eren pel capità i la resta es repartia equitativament entre la tripulació.
Res diuen les cròniques del lloro del capità, tot i que és possible que també rebés la seva part, com els pobres grumets que només rebien la mitat del que cobraven els pirates.
Coses de pirates!
Per tant, estigueu alerta. Aviat ens arribaran notícies dels pirates. No ens estranyaria, gens ni mica, que aquest any arribessin abans que altres anys. Al port Marina Badalona ja s’estan preparant per si vénen el dia 1 d’abril.
