El passat 17 de juny van prendre possessió de l’acta de regidors i regidores totes les persones que formaven part de les candidatures que van aconseguir tenir representació municipal. Totes no, com es diu a les històries d’Astèrix, ja que hi ha dues persones de la llista guanyadora que hi han renunciat per raons personals i, en el seu lloc, entraran dues cares noves de la mateixa llista.
No cal recordar l’èxit aclaparador obtingut pel candidat del PP, Xavier García Albiol, amb un resultat que ni ell mateix s’esperava, si bé tothom tenia clar que guanyaria les eleccions a Badalona. Una altra cosa era si aconseguiria la majoria necessària per ser anomenat batlle.
Aquest èxit inesperat i sorprenent és una de les raons per les quals les persones que ocupaven els llocs 17 i 18 de la candidatura guanyadora han renunciat a l’acta, cosa que demostra que la persona que encapçalava aquesta llista no s’ho esperava i va omplir-la amb gent que, sembla ser, no tenia cap interès a entrar a l’Ajuntament.
Repetir que aquest resultat va sorprendre propis i estranys no és cap novetat. Ningú esperava un resultat tan contundent. Més de 50.000 vots (55,73%) i 18 regidors i regidores, el doble que la suma de la resta de formacions. Realment impressionant.
La segona força (PSC) que, en teoria, partia amb avantatge, ja que tenia l’alcaldia, només va aconseguir quatre regidors, uns 13.000 vots (14,62%), mentre que la que aspirava a superar la segona (ERC) només va aconseguir dos regidors, amb 6.855 vots (7,61%), situant-se en tercer lloc. El quart lloc el va aconseguir, també amb dos regidors, la candidatura Badalona En Comú, que va obtenir una mica més de 6.000 vots (6,96%) i qui va tancar la llista dels candidats i candidates amb acta de regidor va ser la número 1 de Guanyem, una candidatura que va aconseguir una mica més de 5.000 vots (6,08%).
Alguns d’aquests candidats ja han dit que no es presentaran a les pròximes eleccions municipals, altres encara no s’han pronunciat al respecte, però és evident que s’ha acabat un cicle i que cal una renovació i una altra manera de fer política si es vol evitar que l’actual govern es perpetuï i l’esquerra continuï a l’oposició.
És cert que totes les organitzacions polítiques treballen per aconseguir governar amb majoria absoluta, però tothom sap que la societat és diversa i plural i no es pot ignorar ni marginar una part de l’electorat, si l’objectiu és que la societat avanci sense deixar ningú enrere.
Una altra de les sorpreses d’aquestes eleccions, celebrades el 28 de maig, va ser que el candidat de la transformista i camaleònica antiga Convergència, avui sota les sigles de Junts, només va aconseguir una mica més de 4.000 vots (4,79%) i va quedar fora del consistori. És la primera vegada que aquesta organització política no té representació al plenari municipal.
Arribats aquí, són molts els qui es pregunten: i ara, què?
Parlar dels vells problemes de tota mena (estructurals, socials, econòmics…) existents a la nostra ciutat, com també del desgavell de l’administració municipal, un vaixell a la deriva des de fa molts i molts anys, seria reiteratiu i innecessari, ja que tothom coneix i pateix les deficiències d’una estructura organitzativa envellida i anquilosada, sense directrius polítiques clares de cap a on s’ha d’anar per resoldre i atendre les demandes de la ciutadania.
Per això, ens limitarem a reflexionar i assenyalar tot allò que, segons diuen els experts, s’espera d’un bon govern local.
D’entrada, afirmen que un bon govern és aquell que actua amb responsabilitat, integritat, transparència i lleialtat als interessos públics. Un bon govern ha de garantir el dret de totes les persones a rebre un bon tractament per part de l’administració, respectant els principis d’eficàcia, eficiència, participació, rendició de comptes i qualitat democràtica.
En aquests temps de canvi climàtic, encara que hi hagi qui negui l’evidència, s’ha de promoure i prioritzar una gestió ètica i sostenible dels recursos públics, així com una cultura de prevenció i lluita contra la corrupció.
Un bon govern ha de fomentar la innovació i la millora dels serveis públics, aprofitant les oportunitats que ofereix l’administració electrònica i les noves tecnologies.
Un bon govern ha d’assegurar un bon manteniment de les instal·lacions i els equipaments públics, la neteja dels carrers, la millora de les zones verdes i de l’espai comú.
Un bon govern, a Badalona, ha de treballar per establir les bases per solucionar els dèficits estructurals que s’arrosseguen des de fa anys a la nostra ciutat: les barreres físiques, la manca d’habitatge públic, el barraquisme escolar, la manca d’atenció a la gent gran, la falta de prevenció i promoció en l’àmbit de la salut, la necessitat de transformació de l’economia… I tot allò que, en definitiva, tingui a veure amb la qualitat de vida i el benestar de totes les persones que vivim a Badalona.
Un bon govern ha de vetllar pel compliment de les normes i els codis de conducta que regulen de manera eficient i exemplar l’actuació dels representants polítics, els directius i assessors de confiança i de tot el personal al servei de la ciutadania.
Un bon govern ha de ser honest i sincer, evitant les baralles partidistes i buscant consensos amb la resta de partits, i ha d’escoltar a la ciutadania. Com també ha d’explicar els problemes i les dificultats que hi ha per solucionar determinats problemes.
Aquests són els objectius més importants que un bon govern ha de prioritzar. Ho farà el nou govern?
