La Unesco s’acaba de postular partidària de l’educació per projectes dient que el docent ha de canviar radicalment de plantejaments. El que cal, ens diu la Unesco, són docents guies dels alumnes per tal que aquests descobreixin el saber.
Porto des de 1991 impartint classes i igual idea va aparèixer amb la reforma educativa de la LOGSE. El resultat fou l’augment del fracàs escolar nacional sota docents plens de teories pedagògiques per guiar els alumnes però sense domini de les seves disciplines. En veig sovint exemples d’això amb pissarres del de llengua plenes de faltes d’ortografia, o amb el professor de mates fent anar la calculadora perquè la memorització ha passat de moda. Durant aquestes últimes dècades moltes modes educatives s’han incorporat al nostre sistema educatiu sense proves contrastades d’èxit.
Per tant, em fa pànic el que ara repeteix la Unesco. Les modes educatives, sense dades objectives que demostrin la millora del nostre sistema educatiu, s’han imposat a les escoles més per creença que no pas per fets reals. En conseqüència, unes modes han romàs i altres s’han extingit. El problema és tenir perspectiva de futur per saber si les que romanen ara són meres teories sense eficàcia provada o si, ans al contrari, elles esdevindran la solució al flagrant fracàs escolar vigent.
L’escola per projectes pot ser una estratègia a demostrar, no un acte de fe a seguir.
