Falten pocs dies per a celebrar el 8 de març, una jornada reivindicativa per no oblidar les discriminacions que pateixen les dones en la nostra societat.
En particular, les dones pensionistes són un col·lectiu especialment vulnerable a la pobresa i l’exclusió social, ja que les seves pensions són molt inferiors a les dels homes.
Aquesta situació és el resultat d’una història de desigualtats laborals, salarials i de cures que han afectat les dones al llarg de la seva vida. Per això, el 8 de març és una data clau per reivindicar els seus drets i exigir mesures que garanteixin una vida digna i justa per a totes les dones pensionistes.
La desigualtat que pateixen les dones pensionistes, fruit de la desigualtat salarial durant la seva vida laboral, té, a més, altres repercussions i és que es retiren més tard que els homes. De mitjana, l’edat de les dones que es retiren és superior als 65,5 anys, mentre que la dels homes és de 65,3 anys. Aquesta diferència s’explica per diversos factors, com ara la menor cotització de les dones, la major presència de treballs parcials o temporals entre elles o la dificultat per accedir a les jubilacions anticipades o bonificades.
En general, l’edat mitjana efectiva de jubilació a l’Estat espanyol va superar el 2023 per primera vegada en un tancament d’any els 65 anys, situant-se en 65,1 anys, enfront dels 64,8 anys del 2022 o dels 64,7 anys del 2021. No obstant això, en el cas de les dones, com hem dit, l’edat efectiva de jubilació es va situar en una mitjana de 65,5 anys el 2023, per sobre dels 65,3 anys del 2022. Les dones van arribar ja el 2019 a una edat real de jubilació de 65 anys i han anat pujant-la progressivament fins a assolir els 65,5 anys el 2023.
També, segons les xifres de la Seguretat Social, les pensions de jubilació que reben les dones quan es jubilen són 338 euros inferiors a les dels homes cada mes, una situació que evidencia l’existència d’una discriminació, una més, cap a les dones.
Aquesta és una situació que posa de manifest una realitat que afecta moltes dones pensionistes que, no només pateixen discriminació per raons de gènere, origen, religió, orientació sexual o qualsevol altra característica, sinó que també aquesta discriminació els impedeix gaudir plenament dels seus drets i llibertats, i les situa en una posició de desavantatge respecte dels homes. Es tracta d’una injustícia que cal combatre des de tots els àmbits per garantir la igualtat efectiva entre homes i dones. Ara bé, aquesta és una lluita que ens afecta a totes i tots.
La situació econòmica actual és insostenible per a moltes persones que pateixen la precarietat laboral
No podem permetre que les dones pensionistes continuïn patint una bretxa salarial injusta i discriminatòria que les condemna a la pobresa i la precarietat. Volem insistir en la necessitat d’aplicar el que estableix l’article 50 de la Constitució espanyola, que reconeix el dret a una renda adequada i a una assistència social integral per a les persones en situació de dependència o de risc d’exclusió. Per això, considerem que és imprescindible garantir la qualitat de vida i la dignitat dels ciutadans i ciutadanes durant la seva etapa de jubilació, així com oferir-los els recursos necessaris per fer front als reptes específics que planteja l’envelliment en matèria de salut, habitatge, cultura i lleure.
S’entén que un govern de dretes no tingui en compte les necessitats dels sectors populars (al cap i a la fi la dreta només es preocupa dels seus, els poders econòmics que tot ho tenen i tot ho controlen), però no s’entendria, i és inacceptable, que un govern progressista i d’esquerres abandoni a les persones que més han contribuït al progrés i al benestar d’aquest país.
Tot s’ha de dir, per evitar interpretacions interessades, que l’actual govern si bé progressa adequadament, és evident que necessita millorar. Per això, em diu un bon amic de la Marea Pensionista de Badalona, no podem permetre i hem de lluitar perquè no es vulnerin els drets socials i laborals que hem aconseguit amb tanta lluita i sacrifici al llarg dels anys.
Cal exigir al govern que prioritzi la inversió pública, la redistribució de la riquesa i la protecció dels col·lectius més vulnerables. I les classes populars hem de continuar reivindicant els nostres drets i exigir que es garanteix uns salaris i unes pensions públiques dignes per a tothom, sense distinció de gènere ni d’edat.
A ningú se l’escapa que la situació econòmica actual és insostenible per a moltes persones que pateixen la precarietat laboral, la pobresa i l’exclusió social. Els bancs, en canvi, continuen augmentant els seus guanys cada any, sense contribuir a la redistribució de la riquesa ni a la millora de les condicions de vida de la ciutadania.
Aquesta és una realitat injusta i indigna, que afecta especialment les dones i els joves, que són els col·lectius més vulnerables davant la crisi. Per això, el Govern ha d’exigir als bancs que assumeixin la seva responsabilitat social i que no es beneficiïn de l’explotació i el sofriment de les persones. Només així podrem construir una societat més justa, igualitària i solidària, on totes les persones puguin viure amb dignitat i llibertat.
