El retorn del president Tarradellas, després de les eleccions democràtiques del juny de 1977, va simbolitzar el trencament definitiu amb el règim franquista i l’inici de la recuperació de les institucions d’autogovern, plasmades posteriorment en la Constitució de 1978 i l’Estatut d’Autonomia de 1979.
Més de 35 anys després, els Socialistes al govern de la Generalitat vam impulsar un nou Estatut d’Autonomia l’any 2006, intentant donar curs a una demanda de més autogovern i millor finançament. L’Estatut va ser votat en referèndum per la ciutadania catalana, elaborat i aprovat al Parlament i, posteriorment, negociat i aprovat per les Corts Generals. A Badalona, el nou Estatut va ser recolzat per més del 74% de la ciutadania.
No obstant això, la frontal oposició del PP de Rajoy i Albiol a l’Estatut, i la sentència del Tribunal Constitucional, van alterar allò que havia votat la ciutadania, van acabar per desbaratar l’intent de renovar el pacte dels anys 1978 i 1979, i va significar la llavor de la situació actual que viu Catalunya.
Aquella llavor ha esdevingut una greu crisi institucional, amb l’intent de convocar un referèndum sobre la independència: unilateral, il·legal, sense garanties democràtiques, previst per al pròxim 1 d’octubre.
La degeneració democràtica ha arribat a tal punt que aquesta setmana ens hem trobat a Badalona, i diverses ciutats més, una campanya ideada pels independentistes amb pòsters del dictador Franco. Una imatge absolutament desagradable, tenint en compte que molts dels nostres avis, alguns encara vius, van patir la repressió franquista, alguns van ser assassinats, i molts es troben desapareguts en fosses comunes i cunetes.
La banalització del franquisme i dels règims totalitaris no semblen la millor manera d’eixamplar la base sobiranista… O potser és la deriva autoritària natural de la revolució dels somriures… Situar-nos al costat franquista a tots aquells (més de la meitat de catalans i catalanes) que no pensem que el full de ruta de JxSí i la CUP sigui adequat, no sembla la millor carta de presentació de l’autodenominada radicalitat democràtica.
A Badalona els Socialistes hem parlat clar i hem aconseguit, mitjançant la nostra moció aprovada al darrer Ple, posicionar l’Ajuntament en contra d’un referèndum il·legal, i hem obligat a constatar que no existeix democràcia ni Estat de Dret, sense respectar la legalitat.
Però també som conscients que cal superar l’enfrontament entre l’immobilisme del govern central i la deriva independentista unilateral, que cal obrir un nou escenari de diàleg i propostes concretes que, com és sabut, al nostre parer, ha de culminar en una reforma federal, que permeti el reconeixement de la plurinacionalitat de l’estat, i unir un profund autogovern de les entitats territorials amb la unitat d’Espanya, sense afectar la sobirania del poble espanyol ni la igualtat de drets entre tota la ciutadania. És per això que PSC i el PSOE hem presentat la declaració de Barcelona, el veritable i únic full de ruta del pacte i del diàleg, agradi més o agradi menys.
Els Socialistes durant la democràcia hem articulat a Catalunya, des de totes les institucions que hem governat i governem, la cohesió social i la defensa de justícia social i del reconeixement nacional. Amb diàleg, molt diàleg, i sentit de país vam aconseguir que els catalans votéssim i aprovéssim tots en referèndum un nou estatut. Ara ens hi tornem a posar de nou, i us asseguro que igual que l’any 2006, només el diàleg portarà a la solució.
