Amb l’aparició de Podemos i Guanyem han saltat les alarmes dels aparells del partidisme monàrquic i col·laborador del segrest de la democràcia i de la pèrdua de drets fonamentals, com també els responsables del deteriorament de l’Estat del Benestar.
La complicitat i la submissió dels partits majoritaris al poder del capital és la causa que ens podria explicar la creixent indignació i l’aparició, primer del 15-M, i ara l’èxit d’una nova organització política com Podemos i les bones expectatives de Guanyem en les seves diferents manifestacions i confluències.
Sobre el significat de la paraula democràcia no cal insistir. Diuen que és el sistema menys dolent per fer possible el que és necessari. Això sí, quan els polítics actuïn i defensin l’interès general per damunt dels interessos d’una minoria. Ningú ignora al servei de qui estan els partits que legislatura darrera legislatura s’han repartit el poder. És cert que hi ha qui defensarà que no és el mateix el PSOE que el PP o CiU i el PP. I és cert, però en el fonamental hi ha una explicita i clara coincidència: els tres defensen aferrissadament l’actual sistema nascut a la Transició, que ara molts qüestionen.
És cert que amb la Transició s’han aconseguit avanços. Una Transició, diuen alguns, modèlica i exemple per a moltes democràcies. Altres no estan d’acord i pensen que va ser una renúncia a un autèntic canvi, possible i transformador, a causa del soroll de sabres. Per això hi ha qui afirma que d’aquella pols vénen aquests fangs.
Com tothom sap el que hi ha i coneix la malaltia d’aquest sistema, no cal explicar res més, només assenyalar que la majoria social dona per amortitzada aquesta etapa i que cal una nova Transició. Que és urgent i necessari obrir un nou procés constituent a l’Estat que permeti que el poble espanyol decideixi de forma democràtica i no violenta quin model d’Estat és el que desitja. Ara ja no existeix l’amenaça de les casernes per influir i decidir el que ens convé o no convé. Respecte a la radicalitat, sí que és interessant recorre al diccionari i veure el seu significat. El que consulto defineix radical com adjectiu relatiu o pertanyent a l’arrel, que procedeix directament de l’arrel. Torno a buscar el significat de la paraula democràcia en el mateix diccionari: f. Govern en què el poble exerceix la sobirania.
Per tant podríem afirmar que la democràcia radical vol que el poble recuperi el poder que ningú dubta que ens han arrabassat les elits extractives amb la complicitat dels polítics corruptes.
Possiblement així aconseguirem que es compleixin molts dels drets reconeguts, no només en lleis i normatives internacionals i europees, sinó també a la ja vella Constitució espanyola: el dret a l’habitatge, a una educació i una sanitat de qualitat (sense retallades), a un treball digne… Només fent complir l’article 128 que diu “Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l’interès general” i tants i tants drets necessaris i reconeguts, s’aconseguiria acabar amb tantes injustícies i desigualtats existents a la nostra empobrida societat.
Per això, amb els vells i anacrònics discursos als quals s’aferren al passat i utilitzen qualsevol excusa per tal de mantenir-se en el càrrec; els professionals de la vella política que hi ha patrimonialitzat les sigles de les seves organitzacions i el seu únic projecte és continuar vivint a tot tren mentre milions de persones viuen per sota del llindar de la pobresa, difícilment podran detenir aquesta pacífica revolució i evitar aquest canvi que vol la majoria social i pel qual aposta xGuanyar Badalona i altres col·lectius i organitzacions.
