Que ningú no ens enganyi; la interlocutòria que vol eliminar la immersió lingüística, a banda de qüestionar la independència judicial, impulsa una operació política orquestrada. Recordem que Aznar i la FAES estaven i estan obsessionats amb el perill de balcanització d’Espanya. I en el fons ho volen per enfrontar-nos i presentar-se com a salvadors messiànics.

Pensen que intentar dividir Catalunya en dues comunitats és la millor estratègia perquè el PP creixi electoralment en els feus socialistes metropolitans amb la intenció de superar el PSC. El disseny de la FAES, fins i tot s’ha dit que la Fundació d’Aznar finançava Ciutadans, estava dirigit a obtenir també l’alcaldia de Badalona, com a cavall de Troia a Catalunya, estimulant una mena de lerrouxisme de nova planta. L’operació de divisió és la manera de neutralitzar la diferència entre el vot socialista i el popular en les generals, clau per arribar a La Moncloa. L’operació de divisió la tenen ben assajada en d’altres territoris com el País Basc i el País Valencià, no ho oblidem.

No cal dir que és pervers i irresponsable. Però siguem intel·ligents i no caiguem en el parany, en la trampa. Es busca deliberadament amb ànsia, enfrontar l’espanyolisme i l’independentisme. En aquest escenari pervers per la unitat del nostre poble, volen que el socialisme federal quedi fora de combat. És el que busquen. CiU haurà de pensar i actuar amb el cap, i adonar-se, com va dir Antoni Puigvert a La Vanguardia, que no té prou força electoral a l’àrea metropolitana. Compte amb els experiments.

No s’entén que la direcció nacional de Convergència i Unió hagi pogut prioritzar els tacticismes. S’enyora en el panorama una generació de polítics amb visió de país, estratègica. No s’entenen els pactes més o menys formals amb el PP, a la Diputació, a Barcelona, a Badalona. Es veia a venir que amb el campament base instal·lat a Badalona -Juliana dixit- l’operació de divisió de Catalunya continuaria. Ara amb el tema de la immersió que podria ser el tema de campanya el PP de Catalunya a les eleccions generals. Altres experiments en la mateixa línia foren la qüestió de les banderes amb el campionat mundial de futbol de la selecció espanyola.

El PSC ha de filar molt prim. És complex, i va en funció dels marges reals, però calen pactes, diàleg i entesa en temes fonamentals entre el PSC i CiU. Fins i tot en temes de pressupost. Ara és fonamental pensar primer en Catalunya que en un mateix. L’equilibri i la prudència s’imposa. A Badalona, la Diada convulsa que hem viscut posa de manifest que necessitem unitat, pau i seny.

No sé si la tempesta de la immersió amainarà, però per si de cas, no és moment de pensar només i només en eleccions, també cal pensar en estratègia de país, en convivència, en unitat civil del nostre poble. Cal alçada moral i intel·lectual, generositat, per construir el millor país de convivència per a nosaltres i els nostres fills. Si fem política de sentit, els partits de tradició democràtica i catalanista hem de dialogar i acordar, unir-nos. Cometrem un greu error si caiem en el parany de la divisió i l’enfrontament per ànsies de vol curt, alguns lluny d’aquí, i també a prop, es fregaran les mans. La unitat del nostre poble és el primer.

Josep Xurigué

Politòleg