La vigília de reis vam tenir un incendi tràgic a Badalona, però no va ser l’únic, ni el primer ni l’últim. Passa molt sovint, any rere any. Especialment a l’hivern i en barris on les instal·lacions elèctriques fan pena. Fa fred i hi ha necessitat d’escalfar les estances, més encara quan hi ha criatures. La trista i lamentable existència de víctimes mortals li ha conferit un impacte emocional molt més dramàtic, i un tractament mediàtic i un ús demagògic-electoralista diferent del de molts altres incendis. Va passar també amb l’incendi de Reus provocat per la il·luminació amb espelmes, el novembre de 2016. Llavors aquella mort destapava el risc mortal de la pobresa energètica i la necessitat que les empreses no tallessin els subministraments, una obligació emparada per la llei catalana 24/2015. Aquella mort de Reus ens va posar en alerta a tots els ajuntaments, i a Badalona es va intensificar el treball amb Mossos, Guàrdia Urbana, empreses i serveis socials per millorar la seguretat i per buscar acords per a regularitzacions. Els talls de llum a blocs sencers en ple hivern eren un altre crit d’alerta que afrontarem. Vam avançar, encara que no prou, i vam projectar un programa preventiu estrella, el Bloc a Bloc, i el vam dotar. El 155 primer (que ens va bloquejar l’administració local durant mesos) i la no aprovació del Pressupost 2018 després van impedir posar-lo en marxa.
Destaca la diferent manera de tractar, políticament, aquesta tragèdia. Mentre els grups que vam governar de 2015 a 2018 ho hem enfocat com un tema de Pobresa Energètica, des dels qui van perpetrar la moció de censura (PP, PSC, Cs) ho enfoquen com un tema de delinqüència. Mentre uns ens reunim amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica i amb entitats de Sant Roc que treballen amb perspectiva social al barri, ens manifestem clamant “La pobresa mata”, interpel·lem les empreses, tal com vam fer mentre governàvem, i hem proposat subvencionar la millora d’instal·lacions amb pressupost 2019, els altres, des de la dreta, fan un posicionament fàcil: culpen als pobres i exculpen les elèctriques – plagades d’expolítics de les seves files – i als grans tenidors: bancs i fons voltors que especulen amb l’habitatge. És evident que punxar la llum és un frau, i un risc. Però mentre PP i PSC competeixen per veure qui d’ells demostra tenir més mà dura contra tantes veïnes i veïns abocats a l’extrema pobresa, altres tenim clara la responsabilitat d’unes empreses que obtenen beneficis multimilionaris distribuint i comercialitzant l’electricitat però que es neguen a posar comptadors a moltes cases, i que no inverteixen en manteniment.
Mentre PP i PSC competeixen per veure qui d’ells demostra tenir més mà dura, altres tenim clara la responsabilitat d’unes empreses multimilionàries
Quan es produeix una enganxada directa a la xarxa elèctrica sense tenir comptador l’empresa hi té responsabilitat. És un risc que les empreses permeten. Ara mateix les empreses neguen comptadors a moltes famílies que volen regularitzar, quan no hi ha cap llei que impedeixi fer-ho. Per què no ho fan doncs? Per què passen tota la responsabilitat a les famílies? Per què carreguen tota la despesa a les persones usuàries? No és pas per falta de recursos. Aquí algunes dades de context per demostrar-ho: ENDESA preveu un benefici de 1.500 Milions d’euros per 2019 a costa del nostre consum (per cert, que la nostra factura ja ha augmentat un 8% només començar l’any). En què es gasten tants beneficis? En modernitzar les instal·lacions no, en facilitar comptadors socials tampoc. S’ho reparteixen engreixant pornogràficament les grans fortunes dels seus directius, mentre escanyen a una gran majoria que sobreviu en la precarietat, la vulnerabilitat i la misèria. Per exemple, any 2018, President d’ENDESA, D. Borja Prado Eulate, remuneració fixa 1.132.000 € bruts; Conseller Delegat, Sr. José Damián Bogas Gálvez, 740.000 € bruts; als quals cal sumar la retribució variable a curt termini per a cada un, 708.000 € i 450.000 € respectivament. El sou fix de la resta de membres del consell d’administració, superior als 15.000 € mensuals més les dietes per assistència a cada sessió, 1.500 € de propina. A part del benefici en contractes i quotes de consum elèctric, préstecs, i no parlem de la jubilació. Recordem que el salari més freqüent a Espanya és de 16.497 € bruts anuals, i encara n’hi ha molts per sota. Milers de pensionistes al voltant dels 600 € mensuals, moltes persones amb rendes disponibles que ni tan sols superen els 300 €… als qui PP i PSC no tenen cap pudor a criminalitzar relacionant pobresa amb inseguretat i considerant que totes les ocupacions són delictives.
Aquest diumenge, 20 de gener, hi va haver dos incendis més per causa elèctrica a Badalona, un d’ells a Sant Roc, encara que aquesta vegada no vam tenir càmeres ni líders polítics acaparant micros. Per sort no hi va haver morts, però n’hi podia haver hagut. I sí que vam tenir, com tantes altres vegades, persones ferides, famílies desallotjades, llars perdudes. I herois i heroïnes anònimes, sense homenatges, ajudant a salvar vides. La família de Sant Roc incendiada aquest diumenge pagava regularment els seus rebuts, i tot i trobar-se en procés de desnonament, no era de llum punxada sinó client regular. A qui haurien culpat en aquest cas Albiol i l’alcalde transitori que ell mateix va posar amb la moció de censura a l’ajuntament del canvi, si per mala sort hi hagués hagut morts?
