Els dies 22 i 23 de gener, el govern de l’Ajuntament de Badalona va organitzar unes jornades sobre models de seguretat sota el títol ‘Una Badalona amable, una ciutat segura’.
Com podríem explicar què és una ciutat amable? Trobo una resposta que ens explica que una ciutat amable és aquella on trobem un assentament humà que harmonitza i equilibra de forma equitativa totes les seves dimensions, sistemes i subsistències.
I segura? Trobar respostes a aquesta pregunta ja no ens resulta tan fàcil. Tanmateix, creiem que podríem explicar que una ciutat és més segura quan s’apliquen polítiques preventives per evitar tot tipus de violència (humana i urbanística) i es treballa des de les administracions per aconseguir eliminar les desigualtats entre els seus veïns i garantir l’accés a la feina, l’habitatge, l’educació, la sanitat… i a tot allò que es diu a la Declaració dels Drets Humans.
Per tant, aconseguir que la ciutat on vivim sigui amable i segura no és feina fàcil, però ha de ser un objectiu al qual no podem ni hem de renunciar.
Què podríem fer a Badalona? Primer de tot, consolidar un model de governança profundament i radicalment democràtic, amb plantejaments, com diu l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, integrats, innovadors i participatius.
En segon lloc, treballar per desenvolupar polítiques que prioritzin la dinamització de l’economia i la creació de llocs de treball; millorar els serveis i els equipaments públics i, de veritat, fer possible “d’una vegada per totes una nova política basada a retornar la capacitat de la decisió a la ciutadania”.
És cert que una economia que garanteix un major nivell de benestar no depèn dels ajuntaments, però si des de l’Ajuntament de Badalona es potencien les polítiques “reals d’ocupació, remunicipalitzant els serveis públics privatitzats i es potencien els contractes municipals amb Pimes, autònoms, cooperatives i empreses locals i d’economia social”, és evident que es millorarà la situació actual. Per tant, lluitar contra la precarietat laboral, la pobresa i la desigualtat ha de ser una de les prioritats de l’equip de govern del nostre Ajuntament.
Hi ha un altre element que influeix en la seguretat. En aquest cas parlem de la planificació urbanística, la neteja i el manteniment dels espais comuns. Cal pensar en les persones i no en els beneficis dels promotors quan es prenen determinades decisions. Cal una atenció preferent en el manteniment dels espais comuns. Una ciutat amable i segura també necessita espais públics dignes, ja que aquests espais són de “totes i tots”. Tot el contrari del que passa en una ciutat amb espais degradats i abandonats. No és una percepció, és una realitat que els territoris “de ningú” són l’origen dels molts dels problemes que existeixen a les ciutats.
Podríem continuar anomenant els altres aspectes que fan que una ciutat sigui amable i segura, o tot el contrari. Però si treballem per aconseguir fer possible i real la millora dels nostres carrers i places, visualitzar un entorn agradable i ser corresponsables del manteniment del nostre espai públic, tots i totes ens podrem felicitar perquè estarem aconseguint viure en una ciutat cada dia millor.
