Barcelona està treballant per tenir un futur més sostenible i pensat per al ciutadà. El futur de la gran Barcelona no pot ser pas diferent. L’Àrea Metropolitana treballa en l’elaboració del pla urbanístic de la conurbació gairebé sense sòl per expandir-se i tenen escrit que les xemeneies de Sant Adrià, la Zona Franca i la llera del Llobregat protagonitzaran la transformació que ara s’elabora. Certament, els 36 municipis de la Barcelona metropolitana amb prou feines tenen sòl per créixer un 3%; en les tres últimes dècades han consumit el 30% del sòl rural que disposaven. És ben clar, doncs, que el futur implica reformar o morir.
Un dels patrons de canvi que regeix el nou planejament tant a Badalona com a Barcelona és el de la mobilitat. En els últims 30 anys s’han construït moltes infraestructures que han generat el creixement de l’àrea metropolitana, fins i tot ens ha portat a créixer per créixer, el que en part va ser l’origen de la bombolla dels anys passats; com s’ha entès bé al cap i casal i a Badalona, ara ens cal adaptar aquestes infraestructures a la mobilitat actual i el repte és desenvolupar l’àrea metropolitana sense creixement físic. I no és gens fàcil.
Si no es fa res, diuen que cap a l’any 2050, les ciutats de l’entorn barceloní representaran el 70% de la població de Catalunya. Centenars de milers de persones s’han traslladat les darreres dècades a la nostra àrea urbana per raons econòmiques i a la recerca d’una vida millor. La crisi ha frenat aquest creixement i, ves per on, ofereix oportunitats. El futur de Badalona, conseqüència del de l’Àrea Metropolitana depèn, en bona mesura, de la forma en què la ciutat i el seu govern local afronti les transformacions urbanes dels anys vinents.
Badalona, com tots els territoris de la perifèria que van créixer en els marges del principal centre urbà de Catalunya, coneix en primera persona les asimetries del creixement urbà i és, en molts sentits, territori de frontera: frontera visible i invisible; frontera econòmica, social, cultural, ètnica i religiosa, que marca els límits de l’arribada del Govern autonòmic i del Dret a la Ciutat, és a dir, l’eina per fer efectius la resta de drets socials, la via perquè els ciutadans s’apoderin de la ciutat, que ha de ser inclusiva i solidària, o com una perspectiva holística dels drets humans.
He parlat de perifèria i a Badalona aquest mot no ens agrada i per tant abans d’entrar de ple en el fons d’aquest article em sembla oportú establir el significat del terme perifèria, determinant el seu origen etimològic. Emana del grec “peripheria”, compost per les següents parts: el prefix “peri-“, que pot traduir-se com “al voltant”.; la forma verbal “phero”, que és sinònim de portar; i el sufix “-ia”, que és equivalent a “acció” o “qualitat”. Segueixo:
Dècades d’hegemonia d’un paradigma social i econòmic excloent van aprofundir la fragmentació social a l’Àrea Metropolitana, que va passar de ser associada al desenvolupament industrial, l’ascens social dels sectors populars i l’organització política obrera, a ser vista com a espai de segregació, marcat per l’emergència de guetos i la virulència urbana.
No obstant això, ciutats com Badalona juguen avui un paper clau per al futur de la metròpolis i per al desenvolupament de territoris inclusius i cohesionats. Diuen els urbanismes que les perifèries es redefineixen avui com territoris d’oportunitat per reduir la fragmentació urbana i generar noves formes de governança metropolitana que responguin a la complexitat de l’exercici democràtic en les ciutats del segle XXI. Sobre el paper, perquè realment cal definir criteris i fórmules.
És imprescindible introduir una nova perspectiva política sobre la forma de “fer ciutat”, que obligaria a replantejar els límits dels processos d’urbanització. La perifèria, no només com a espai, sinó també com a concepte, vol dir que una ciutat mai està construïda per endavant i mai acaba de construir-se i que, per tant, el significat del Dret a la Ciutat ha de ser permanentment redefinit i ampliat en funció de les noves demandes socials.
L’Ajuntament badaloní té molta feina al davant, que podrà fer millor si continua donant la veu als ciutadans, sense complexos. Badalona està marcada, afortunadament, per la forta presència de joves. Són els i les joves dels barris perifèrics els que més pateixen, de manera quotidiana, diferents formes de discriminació per la seva condició social, el seu origen o la seva religió. Són ells, també, els que paguen primer les conseqüències dels ajustos econòmics que porten a la falta d’ocupació i oportunitats. És sobre ells de qui parlem, quan parlem del futur de la ciutat. Per tant, insisteixo, hem de fer-los partícips avui de la construcció de la “seva” ciutat com a complement del qual es dibuixi des de l’Àrea Metropolitana de la qual formem part.
Escrivia abans que el futur de Badalona, conseqüència del de l’Àrea Metropolitana depèn de la forma en què la ciutat i el seu govern local afronti les transformacions urbanes dels pròxims anys. I també per promoure la participació política dels joves i la seva inserció en la vida pública perquè ens exigeixin cada dia una ciutat millor, digna de ser viscuda.
