Pedro Jesús Fernández

Ara fa 10 anys, l’aleshores ministre d’Economia del govern de Mariano Rajoy, Luis de Guindos, va declarar que el rescat bancari no ens costaria cap euro als espanyols.

L’esclat de la bombolla immobiliària del 2008 va provocar, entre altres coses, que milers de persones fossin desnonades. Els que defensem el dret a un habitatge digne i als serveis públics fonamentals sempre hem tingut clar que les responsables d’aquesta crisi van ser les entitats financeres, ja que van ser les qui van concedir préstecs a milers de persones que, arran de l’increment de l’atur, no van poder pagar les hipoteques que havien signat. Ara bé, tot s’ha de dir, la majoria de les persones hipotecades ho van ser per la insistència i les trampes de les mateixes entitats, ja que havien col·locat hipoteques sabent que moltes d’elles serien impagables.

Va ser així com les entitats financeres van convertir-se en grans immobiliàries amb habitatges procedents dels desnonaments. Per tot arreu hi havia habitatges buits o a mig construir, cosa que, finalment, a causa de la pèrdua de valor d’aquests immobles, va suposar la fallida de les mateixes entitats. Aleshores, el govern de Rajoy va decidir socialitzar les pèrdues i va rescatar la banca amb la creació, l’any 2012, de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), que va rebre un préstec de més 50.000 milions d’euros per part de la Unió Europea, garantit per l’estat espanyol.

Per això, som molts els que defensem que tots els immobles traspassats a la Sareb ja eren de titularitat pública, pel fet que estaven en mans d’entitats intervingudes i nacionalitzades, i ningú entén com amb aquests immobles no es va crear un parc d’habitatge social per donar resposta a la greu situació d’emergència residencial dels darrers anys.

La Sareb està participada en un 55% per capital privat i en un 45% per capital públic, aportat pel Front de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i amb l’aval de l’Estat, si bé recentment l’Estat, a través del FROB, va adquirir el 100% de la Sareb, assumint un deute de més de 35.000 milions d’euros.

Per tant, la compra d’aquest patrimoni tòxic de les entitats rescatades per part de la Sareb va ser possible gràcies a l’aportació dels fons del FROB i, en conseqüència, els habitatges, en bona part, van passar a ser propietat de l’Estat. Actualment la Sareb és propietària de més de 45.000 habitatges, 21 promocions en construcció i desenes de milers de parcel·les urbanitzables. A Catalunya és on hi ha més habitatges de la Sareb, més de 12.000. Segons el registre de l’Agència d’Habitatge, a 27 de gener, d’un total de 36.202 habitatges buits a Catalunya, 6.782 són de la Sareb, és a dir, pràcticament un 19%.

La Sareb és una societat anònima que es va crear per gestionar els actius financers més problemàtics i tòxics transferits al govern per part de les quatre entitats financeres nacionalitzades després de la crisi de 2008. Per això molts pensem que, si aquests habitatges s’haguessin destinat a crear un parc d’habitatge públic de lloguer social, avui no continuaríem amb els problemes endèmics creats per la manca d’habitatge públic, els desnonaments i els preus abusius dels lloguers.

L’estat espanyol és un dels estats de l’OCDE amb menor lloguer social: no arriba al 2%, mentre que a altres països se supera el 20%. Ara, malauradament i malgrat les propostes d’alguns ajuntaments i dels governs d’algunes comunitats d’aconseguir que el govern central els cedeixi la gestió dels habitatges de la Sareb, seran dos fons d’inversió estatunidencs, amb un llarg historial de denúncies per assetjament immobiliari i operacions fraudulentes, les que es faran càrrec de gestionar i vendre la gegantina cartera immobiliària de la Sareb.

I nosaltres haurem perdut amb aquesta història més de 42.000 milions d’euros. La dreta mai oblida al servei de qui està.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram