Les persones grans tenim gravat a la memòria, sobretot si vivíem en pobles, la imatge de la llar de foc amb una olla enorme on la nostra mare preparava un bon menjar.

Cada estació tenia unes característiques pròpies i els productes de la terra eren diferents segons l’època.

Els petits jugaven al carrer sense cap problema mentre els grans xerraven de tot allò que passava al poble o de qualsevol altra cosa. La intenció era passar una estona compartint confidències.

Han passat els anys i les ciutats i els pobles han canviat. Les ciutats cada vegada són més grans i els pobles es queden abandonats. La gent no es para pel carrer per parlar amb els veïns i els nens estan massa ocupats amb activitats extraescolars.

Vivim acceleradament i tothom té pressa. El menjar, els jocs, el carrer… ja no són nostres.

Afortunadament, hi ha els que pensen que no cal anar estressats ni viure-hi i defensen el plaer de gaudir de l’entorn, d’una bona conversa i d’un bon menjar amb una bona sobretaula.

Fer les coses d’una altra manera no només és possible sinó que també és més saludable.

Vivim la malaltia del temps. I córrer no sempre és la millor manera de gaudir de la vida ni de triomfar. Recordem el conte de la tortuga i la llebre.

Ara diuen que pel fet d’estar més hores a la feina no som més productius.

Tampoc és raonable carregar la mainada amb una agenda extraescolar plena d’activitats. Viure com adults no els deixa gaire temps per poder gaudir de la infància.

Per això, si bé s’ha d’actuar amb rapidesa quan cal, també hem de ser lents per poder viure millor, si volem gaudir d’un paisatge o de tot allò que ens fa més humans.

Passejar, conversar amb els amics i coneguts, consumir d’una manera relaxada, cuinar sense presses o gaudir de l’espai públic són activitats que ens fan més persones.

Apostar pel transport públic i animar la gent perquè camini més i condueixi menys són coses que haurien de prioritzar les administracions i les entitats socials, com també caldria apostar per les energies renovables i fer de les nostres ciutats espais saludables i de relació social.

Vivim la malaltia del temps. I córrer no sempre és la millor manera de gaudir de la vida ni de triomfar

Canyadó és un petit barri del llevant badaloní i reuneix les condicions per demostrar que una altra forma de viure més saludable és possible.

Què podríem aconseguir i com podríem fer-ho?

Les noves reglamentacions a favor de les energies renovables podrien afavorir l’autoconsum energètic amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les terrasses dels pisos Sant Jordi, amb la qual cosa s’abaratirien els costos per als veïns i s’aconseguiria millorar-los la qualitat de vida.

Un altre problema que es podria abordar és el de l’ocupació de l’espai públic, ja que l’espai que ocupen els cotxes és considerable, com a la majoria de les nostres ciutats.

Però solucionar aquest problema és relativament senzill.

Ja fa anys que l’Associació de Veïns va presentar un projecte per transformar una de les places més centrals del barri. Ens referim a l’espai situat al cor de Canyadó, la plaça del Drac.

Construir-hi un aparcament soterrat no només ens permetria recuperar un espai per a les persones sinó que també s’hi podrien instal·lar electrobenzineres per carregar els vehicles, cosa que també suposaria un gran estalvi per als usuaris d’aquest aparcament i, sobretot, una millora de la qualitat del nostre aire.

Canyadó seria un barri tranquil i sostenible. I també saludable, ja que el nostre entorn és fonamental per millorar la nostra salut.

Com també ho és la cohesió social i no sentir-se mai sols, ja que, quan afirmem que Canyadó és un barri jove, volem assenyalar que és un barri saludable i cohesionat.

Amb aquest tipus de mesures es podria demostrar que hi ha alternatives a la situació actual i, amb el temps, a Badalona es podria generar electricitat fotovoltaica suficient per proveir tots els barris i recuperar espai, gràcies a la construcció d’aparcaments soterrats amb electrobenzineres, per a les persones.