Cada vegada que la Iolanda passa pels voltants de la masia escolta com si una veu llunyana li parlés, però quan es gira no veu ningú. Una tarda d’estiu, abans que la nit deixi caure el mant de la foscor, la Iolanda s’asseu a prendre la fresca al banc, que està al costat de l’ermita del Centre Cívic de Can Cabanyes, i escoltant el murmuri de les palmeres, els records se li vénen al cap, i pensa que el temps no ho esborra tot, que alguns moments encara romanen intactes a la seva memòria, potser siguin sentiments subtils que el paisatge li ofereix des del silenci.
La Masia de Can Cabanyes sempre li ha semblat una bella masia, alta i senyorial. La seva arquitectura colonial destaca en mig de l’entramat urbà de la ciutat. Els arbres, les flors, els horts i la bassa d’aigua són elements que l’hi donen color i força a aquest emblemàtic indret de la ciutat de Badalona. Des de les finestres de dalt de la casa, amb el reixat rovellat, salten algunes imatges provinents del passat: les classes de pintura a les golfes, les dones del grup de teatre preparant la nit d’Halloween, les exposicions pictòriques i fotogràfiques, les presentacions literàries, les festes de carnestoltes, els concerts musicals, la tradicional Festa Indiana, més popularment coneguda com la Festa dels callos i, tants altres actes que s’han anat desenvolupant al llarg dels anys.
En aquest recorregut de reminiscències també pensa en la gran família de persones que han format part del Consell d’Entitats del Districte de Can Cabanyes (entitats socials, associatives, culturals, esportives, educatives…), els/les conserges, el personal de neteja, el personal tècnic i administratiu, les secretàries, en Paco, el director del centre cívic, la Cristina la coordinadora i, l’Araceli l’exregidora socialista del districte. Tots junts van saber potenciar una sinèrgia col·lectiva, per damunt de cadascuna de les seves individualitats, afavorint que el treball en equip, la participació, l’hospitalitat, la generositat i la proximitat envers les persones, hi fessin de Can Cabanyes la masia de la felicitat.
Mari Carme Lozano
