Badalona recull les desigualtats pròpies de les grans ciutats. El nou Índex Socioeconòmic Territorial (IST) establert per l’Institut Nacional d’Estadística de Catalunya (Idescat) sintetitza en un únic valor sis indicadors: població ocupada, treballadors de baixa qualificació, població amb baixos estudis, joves sense estudis postobligatoris, estrangers procedents de països de rendes baixes o mitjanes, i la renda mitjana per persona. Aquest índex estableix un valor mitjà per a Catalunya de 100 i defineix sis categories: molt baix (menor de 75), baix (de 75 a 90), mitjà-baix (de 90 a 100), mitjà-alt (de 100 a 110), alt (de 110 a 125) i molt alt (major de 125). Aquest índex descriu les desigualtats dins de l’AMB per districtes censals, i Badalona se situa entre el 122,4 del centre i el 52 de Sant Roc Oest, passant pel 81,7 de Sant Joan de Llefià.
Aquestes dades són pertinents quan es parla de la manca de cohesió, ja que si bé és evident que les barreres arquitectòniques que la divideixen, com la C-31, són un element important, no és menys cert que la manca de pertinença a la ciutat té elements diversos de caràcter físic, simbòlic i socioeconòmic que requereixen ser considerats en el seu conjunt. En l’actualitat, una altra característica de la nostra ciutat –i de les ciutats en general– és la seva diversitat demogràfica, que contrasta amb els discursos que propicien una pretesa homogeneïtzació social i identitària i que, en termes polítics, donen peu als discursos xenòfobs.
Fa falta una proposta municipalista de caire progressista caracteritzada per un model de ciutat que incorpori com a objectiu la justícia social; que denunciï les ideologies intolerants i faci propostes de convivència des de la diversitat; que aposti per la regeneració dels barris i que faci planificació urbanística enfront de la pressió del capital immobiliari; que articuli propostes vinculades a la promoció econòmica i a la creació de llocs de treball; que potenciï la qualitat dels serveis públics (salut, ensenyament, habitatge, serveis socials…) i que prioritzi els espais de vianants en el marc d’un projecte de transició cap a les energies renovables en el medi urbà. Una proposta que potenciï l’esport de base, en què les dones puguin gaudir sense por dels espais públics, que incentivi el paper dels joves donant-los oportunitats laborals i alternatives d’oci i en què la política cultural serveixi per promocionar unes relacions amables i tolerants que afavoreixin la vertebració, la cohesió social i el sentiment de pertinença.
Ubicada a l’AMB i a la primera regió metropolitana, Badalona no pot abordar els seus projectes sense considerar aquesta realitat. No només cal ampliar la mancomunitat de serveis, sinó que aspectes urbanístics i de comunicació interurbana, com són la reconversió de la C-31 i el trasllat de l’R1, necessiten marcs que vagin més enllà del de la nostra ciutat. Són molts els aspectes en què Badalona i les ciutats veïnes del Barcelonès Nord, Barcelona i el Maresme hem de formar part d’un mateix anhel, i al meu parer, des del punt de vista administratiu, cal augmentar la capacitat d’incidència del nostre ajuntament a les administracions provincial, autonòmica i estatal. Per ser capaços d’elaborar i dur a terme noves polítiques metropolitanes de redistribució social, planificació urbana i canvi ecològic, cal un nou esquema de governança multinivell capaç d’assumir la complexitat de la realitat metropolitana i la dimensió dels problemes plantejats, un model amb capacitat política, que sigui cooperatiu i democràtic.
A Badalona, abordar les necessitats d’avui i els projectes de la ciutat del futur requereix un govern progressista i estable per als pròxims mandats. Som molts els que hem vist amb esperança la nova singladura iniciada el novembre del 2021, perquè davant del populisme de García Albiol aquesta és l’única sortida. Estic convençut que els partits que el conformen són conscients de la importància que tenen els acords i l’estabilitat interna d’aquest govern, perquè d’això depèn la seva continuïtat, tan necessària després dels múltiples avatars soferts. A les vostres mans està aquesta responsabilitat.
