Estanis

Ens trobem tres vells companys a l’estació de Renfe de Badalona. Xerrada sobre com està Badalona i com hom la voldria. La primavera vinent hi haurà eleccions municipals i aquesta dada dona peu a intentar lligar com els partits polítics escullen aquelles persones que, més tard, els badalonins decidiran si seran regidors o no.

Deu fer set o vuit anys que Ciutadans, que encara no en feia deu que havia estat fundat, va fer un pas endavant (a Madrid) per saber a qui escollir per anar a una llista i guanyar unes eleccions. La propaganda del “curs de formació” venia a dir que, si no es té experiència en política i el Ple de l’Ajuntament és un lloc desconegut, calia fer la instrucció que els taronges havien preparat. En realitat es tractava d’un seminari de formació per a regidors de cinc hores, és a dir, una oportunitat per aprendre què fer el primer dia i com treballar en la seva nova i desconeguda faceta.

Ens va semblar una bona idea. La immensa majoria dels nomenats pels partits per anar a les llistes de les eleccions municipals són persones sense experiència política, que no saben què han de fer ni en el moment que prenguin possessió. Formar-los en el més bàsic per desenvolupar-se com a mínim les primeres hores i després no és mala iniciativa.

S’entén que l’objectiu devia ser familiaritzar-se amb el que es trobarien quan prenguessin possessió. Que sabessin què és el ple de constitució de l’Ajuntament, com es du a terme, què han de fer, que tenen cinc dies de termini per constituir el grup municipal… El partit sobreentenia, doncs, que aquelles persones partien de zero i que la seva formació no era per llançar coets i, per tant, els donava unes nocions bàsiques perquè no anessin amb els ulls tancats.

Estem tots tres d’acord. Un partit gairebé nou on tots havien de començar de menys u. Però i després? Què passaria més endavant? Més cursos per orientar els seus regidors en matèria d’ordenances o pressupostos? Aquest i els altres partits que participen en una escomesa d’aquesta mena tenen cura de millorar la formació política dels elegits per la ciutadania?

Potser se’ls facilita via mail un manual del regidor i l’alcalde, valorem els tres companys. Tornem a estar d’acord, els nous edils han de disposar d’una guia on es desenvolupi el que apuntalaran aquests suposats cursos, així com reglaments de funcionament dels ajuntaments o la Llei de Grans Ciutats, que és el que correspondria a Badalona.

El cert és que, ja a dalt del tren, fem disquisicions sobre quina diferència hi ha entre la formació de futurs regidors en un partit jove i en un de veterà. Quins currículums es valoren, quina formació han de tenir i quins valors humans per tractar amb el ciutadà? I més enllà, psicològicament estan preparats per engolir tots els gripaus?

Ens acostem a l’estació del Clot i acceptem el fet que un dels aspectes més complicats a manejar pel nou edil és la Llei de Grans Ciutats. Es tracta de ciutats de més de 75.000 habitants amb “circumstàncies econòmiques, socials, històriques o culturals especials”, que tenen un ajuntament parlamentaritzat, és a dir, que no funcionen com els petits municipis, inclosos en el règim comú, on l’alcalde aglutina tot el poder. I a Badalona el tema és costerut, eh?

I si els nous polítics no formen part del govern en no haver guanyat, o en ser apartats per una majoria? Això faria que no estiguessin presents a les comissions ni a la junta de govern local, per la qual cosa els nous regidors hauran de saber que és rellevant el que es decideix en elles per determinar l’estratègia i accions d’oposició a seguir.

Baixem del tren, amb presses. Què, doncs? L’exemple de Ciutadans sembla inútil. La formació dels homes i dones que representin els badalonins a la casa de la vila hauria de ser superior, d’acord amb la gran ciutat que és Badalona. Molt millor que un seminari seria inscriure’s a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), on es fa un cicle en tres parts per “iniciar els nous electes en els aspectes més rellevants de la gestió i l’organització municipal, emmarcats en un moment de transformació profunda de les nostres administracions”. Un cicle, però, dirigit només als regidors electes.

Sigui quina sigui, la formació és imprescindible per a tots els regidors. Els que es presenten, els electes i els que ja ho són. D’un partit o d’un altre. I si l’electe ha de ser regidor de no-sé-què, que tingui uns mínims coneixements del què i de com manegar-se entre els ciutadans i els funcionaris.