Una idea bastant estesa: Garcia Albiol és el responsable de la degeneració que va patir la celebració de la Diada Nacional de Catalunya a Badalona. I una idea amb menys adeptes, en part, perquè hi ha qui neda i guarda la roba: que tota la culpa no és de l’alcalde de Badalona. La commemoració de l’11 de setembre a Badalona ha estat protagonitzada pels insults contra Garcia Albiol i tota la polèmica entorn la seva decisió de suspendre l’ofrena institucional. El Partit Popular va ser escridassat des del mateix moment que l’alcalde va posar un peu a la Plaça de la Plana. “Nazi” o “botifler” van ser només alguns dels insults que es van poder escoltar. Mentre Albiol es feia la foto de rigor, sota el clam popular, un veí l’increpava, convidant-lo a abandonar la palestra i acusant-lo de fer mala sang. Després, mentre Albiol atenia les desenes de periodistes que s’havien desplaçat fins a Badalona (perquè la sang crida les hienes), un grup de ciutadans l’envoltaven per continuar escridassant-lo. Un d’ells deia enfadat: “Tota la gent hauria d’estar aquí!” I és que el centre d’atenció era Albiol, envoltat de càmeres i estelades en un racó de la plaça, però l’ofrena floral continuava sobre la catifa vermella. Entitats de Badalona lliuraven els seus rams sota l’atenta mirada d’un grapat d’assistents que no volien saber res d’allò que passava al voltant de l’alcalde. Allà, al centre de La Plana, es respirava el veritable esperit de l’11 de setembre: solemne, respectuós, sentit i contingut. Imaginin que ningú hagués dit ni piu a Albiol, i que els mitjans de comunicació no haguessin pogut captar cap suculenta imatge per desfigurar, una altra vegada, el nom de Badalona. No hi hauria notícia, no hi hauria Albiol; tot i que tampoc hi hauria PSC, CiU i ICV-EUiA, el quals, tots de la mà contra el popular, han tornat a posar sobre la taula el tema de la governabilitat de la ciutat.
L’aldarull contra Xavier Garcia Albiol no ha estat només una protesta contra les modificacions introduïdes pel PP a la Diada. Tampoc ha estat només l’exteriorització d’un sentiment de repressió que s’ha mantingut viu durant segles, i que potser darrerament s’ha acarnissat massa. Ha estat, a més, la manifestació d’un odi contra Xavier Garcia Albiol per part d’un sector de la ciutadania. El Garcia Albiol del “polvorí”, dels gitanos romanesos i la pressió policial, però un Garcia Albiol que mai s’ha mostrat especialment extremista amb el fet nacional, ni en la guerra contra el català. La batalla d’Albiol (o contra Albiol) és una altra, i no es lliura l’11 de setembre.
Diumenge, un badaloní amb més de 2.600 amistats deia al seu facebook:“Saturat de veure l’orgull de molts de ser catalans. I si enlloc de cremar-lo de cop avui el gestionem amb més fermesa durant els 364 dies restants?” Nosaltres vam clicar el botonet de “m’agrada”, i no vam ser els únics.
