Quan donem una ullada al voltant contemplem que a Badalona moltes coses han canviat en els últims 15 anys, moltes per a bé i algunes per a mal. Però hi ha percepció de canvi: molts petits negocis familiars han desaparegut amb l’arribada de grans centres comercials; s’han convertit força carrers en vies de vianants i altres comparteixen el seu espai per a cotxes i vianants amb un carril per a bicis; s’han multiplicat els contenidors de reciclatge de totes les mides i colors; hi ha més parcs i jardins per als més petits; també molts més vehicles de tot tipus que circulen i intenten aparcar per la ciutat; els carrers i alguns monuments dels pocs que tenim a Badalona estan millor il·luminats; l’oferta d’oci ha crescut exponencialment. I la gent està per aquí amb un dispositiu permanentment a les mans que acapara tota la seva atenció: quan passegen, quan fan la compra…
A part del boom immobiliari experimentat a la nostra ciutat de manera brutal, la frenada en sec per la crisi econòmica i ara la represa de l’activitat immobiliària, hi ha un factor que ha canviat notablement les coses en molts aspectes de la vida a la ciutat: la tecnologia. Les anomenades Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) s’han instal·lat permanentment a les nostres mans (Espanya és el primer país de la Unió Europea en penetració de telèfons intel·ligents, o smartphones, i Catalunya la segona comunitat dins l’Estat) i condicionen la nostra manera de relacionar-nos entre nosaltres i amb el nostre entorn, el que ha fet també un gir a la manera en què vivim a les ciutats del segle XXI, creant nous desafiaments en la gestió municipal i noves necessitats que demana la ciutadania i que en alguna altra ocasió ja hem comentat en els meus articles a l’Aire fresc.
La tecnologia és, per tant, el detonant, però també l’eina, del canvi de la nostra societat. Sense ella no és possible gestionar amb èxit aquesta realitat en constant evolució.
Parlar de smart cities és parlar d’un model de gestió intel·ligent de la ciutat basat en la tecnologia, que permeti assolir un millor aprofitament dels recursos municipals i una millora en la prestació dels serveis a la ciutadania. El ciutadà del segle XXI és més exigent, demana una atenció i uns serveis de qualitat als gestors locals i també s’involucra més en la vida i el desenvolupament del seu municipi, passant de ser un simple receptor a convertir-se en un actiu rellevant en la recerca de solucions a les diferents problemàtiques que afecten la ciutat.
Molts d’aquests badalonins actius són emprenedors amb talent i bones idees que estan desitjant aportar per avançar en aquesta gestió municipal intel·ligent que ens porti cap a la smart city, no només de visita com l’any passat a Barcelona. Per tal de recopilar aquestes bones idees, la Xarxa Espanyola de Ciutats Intel·ligents (RECI) i la fundació Fundetec, la seva oficina tècnica, van posar en marxa la iniciativa “startup4cities”, que vam poder seguir en la seva presentació a Barcelona. Es tracta d’una proposta innovadora i pionera a escala mundial, dirigida a emprenedors i start-ups de base tecnològica que tenen un projecte aplicable a l’àmbit de la ciutat intel·ligent en una fase inicial de desenvolupament, i que necessiten un entorn real on poder testejar i validar les seves hipòtesis respecte a la seva viabilitat.
Recordo que en l’esdeveniment d’ara fa justament un any a Barcelona, els millors projectes de la convocatòria van tenir l’oportunitat de presentar-se davant un auditori format per representants dels més d’un centenar d’ajuntaments integrats en les xarxes espanyola i portuguesa de ciutats intel·ligents. Els encarregats d’establir les bases del futur urbà van ser els 400 ponents de prestigi internacional que van participar en les sessions i taules rodones del congrés. L’intercanvi d’experiències i l’impuls d’iniciatives conjuntes varen ser l’eix principal de la participació de les ciutats presents a Barcelona. Val a dir que Badalona hi era i em consta que es va prendre bona nota de tot plegat, però no n’hem sabut res més. Crec recordar que no només hi van anar representants de l’Ajuntament, sinó gabinets professionals, com va ser el cas del senyor Bargalló Fontana, responsable de Desenvolupament de Negoci del Gabinet Pérez Tirado, que hi era en representació del despatx professional.
Passat un any d’aquest gran esdeveniment, fora un bon moment de saber per part del responsable d’Urbanisme de l’Ajuntament badaloní com s’estructuren les notes preses i què s’està fent per millorar la ciutat des d’aquesta perspectiva global del segle XXI. Hem iniciat ja la combinació de disciplines com la mobilitat, la tecnologia, l’eficiència energètica, el medi ambient, la gestió demogràfica, l’urbanisme i l’economia del coneixement, que han de ser els grans pilars on sustentar-se la smart city badalonina? Expliquem-ho. I si encara només ho estem preparant, doncs també. Engresquem els badalonins.
A Badalona, dins i fora l’Ajuntament, comptem amb molts i molt bons emprenedors plens d’increïbles idees que posar en pràctica, que puguin ser exemple a seguir per altres ciutats a més d’aconseguir posicionar Badalona a primera línia de les smart cities en l’àmbit català. Tenim la gent per fer-ho i la gent per rebre-ho entusiasmada, ansiosa de veure la nova Badalona d’aquest segle acabat pràcticament de començar. Amb semblants ingredients barrejats en les dosis adequades, el futur que se’ns presenta als badalonins ha de ser, sens dubte, prometedor.
