Ja ho diu la dita, els fills del sabater van descalços. I a Badalona tenim un alcalde que s’omple la boca parlant de seguretat i que omple titulars venent que la seguretat és el que més li importa, però a l’hora de la veritat té la policia local, la Guàrdia Urbana, maltractada, abandonada i polititzada. La Guàrdia Urbana i, de rebot, totes les veïnes i veïns de la ciutat. Perquè en plena pandèmia, la pitjor crisi de seguretat humana que hem viscut en molts anys, quan per tal d’evitar contagis estem immersos en un clima de tocs de queda, confinaments, limitacions, restriccions i penúries relacionals i econòmiques de tota mena, a Badalona es produeixen dos fets alarmants. D’una banda la màxima autoritat local se salta les normes de prevenció posant en risc la població i oferint un molt mal exemple i, de l’altra, la deixadesa municipal i del mateix alcalde provoca la incapacitat de prevenir i evitar un brot espectacular a la pròpia Guàrdia Urbana, que afecta d’un sol cop prop d