Ja ho diu la dita, els fills del sabater van descalços. I a Badalona tenim un alcalde que s’omple la boca parlant de seguretat i que omple titulars venent que la seguretat és el que més li importa, però a l’hora de la veritat té la policia local, la Guàrdia Urbana, maltractada, abandonada i polititzada. La Guàrdia Urbana i, de rebot, totes les veïnes i veïns de la ciutat. Perquè en plena pandèmia, la pitjor crisi de seguretat humana que hem viscut en molts anys, quan per tal d’evitar contagis estem immersos en un clima de tocs de queda, confinaments, limitacions, restriccions i penúries relacionals i econòmiques de tota mena, a Badalona es produeixen dos fets alarmants. D’una banda la màxima autoritat local se salta les normes de prevenció posant en risc la població i oferint un molt mal exemple i, de l’altra, la deixadesa municipal i del mateix alcalde provoca la incapacitat de prevenir i evitar un brot espectacular a la pròpia Guàrdia Urbana, que afecta d’un sol cop prop d’un 30% de la plantilla, entre positius i confinats. Precisament a la Guàrdia Urbana, les treballadores i treballadors municipals que tenen per funció protegir. Com diu la dita, a cal sabater, sabates de paper.

Hi ha poques ciutats que hagin sigut notícia perquè els seus alcaldes se saltin les normes de la Covid-19, i a Badalona tenim el trist rànquing d’haver repetit titular amb dos alcaldes consecutius: el del PSC, Alex Pastor, que a més ho va fer de forma estrident sumant-hi altres delictes –i li va costar el càrrec– i el del PP, Xavier Garcia Albiol, que sovint va sense mascareta tenint persones a prop, que durant l’estat d’alarma va organitzar actes públics multitudinaris (com la presentació, precisament, dels agents que s’incorporaven després del curs policial) i que aquest mateix cap de setmana feia gala, alegrement, de com ell se saltava el confinament perimetral. Si feia esport podia trepitjar la població veïna, com tothom, però no la següent. Com fem totes i tots, que prou que costa. Negacionisme? Una mica sí, però sobretot pensar que està per sobre del bé i del mal, com fa la dreta extrema i l’extrema dreta en general. Només cal recordar Trump. El poble pateix i ells se’n foten. Al Ple on va ser reprovat i on es va demanar la dimissió de la regidora de seguretat, l’alcalde va mostrar un cinisme serè i inquietant. Va fer farina plana. Va admetre errors com de passada i va treure importància al brot. Però ell segueix sense portar posada sempre la mascareta, se salta les normes i no fa dimitir la regidora, a qui, per cert, va deixar ben sola a l’hora de donar explicacions. Unes explicacions que han acabat sent l’evidència d’un altre brot també molt preocupant: el retorn de la politització i instrumentalització de la policia local. Un perill públic.

A l’hora de la veritat, Albiol té la Guàrdia Urbana maltractada, abandonada i polititzada

Aquests dies, al voltant de la sentència que ha absolt Trapero i ha permès la seva restitució en el càrrec i en contrast amb les informacions de policia patriòtica involucrada a les clavegueres de l’Estat, s’ha parlat força de què significa despolititzar la policia i, sobretot, de quins són els models policials democràtics i quins no. Precisament van ser mesures democràtiques les que van aplicar els Mossos el dia 1 d’octubre de 2017 i no pas les que van aplicar les altres policies, Policia Nacional i Guàrdia Civil, que es van saltar les normes de proporcionalitat, oportunitat i congruència. Però Albiol va deixar clar quin era el seu model, anant a felicitar els de l’a por ellos que havien exercit violència per motius ideològics, saltant-se totes les normes, i no pas els Mossos, que sota el comandament de Trapero van actuar democràticament.

No és estrany, doncs, que en un govern del PP liderat per ell es pretengui tornar a establir règims poc democràtics dins de la policia local. I aquest és un risc sobre el qual la mateixa policia, amb criteris de professionalitat i mitjançant els seus sindicats, i els grups polítics de l’oposició hem de posar totes les alertes i prevencions. L’alarma la va fer saltar la pròpia regidora Irene González quan davant les queixes dels sindicats sobre la falta de materials de prevenció i la falta de protocols va respondre titllant-los de mentiders i acusant-los d’haver provocat el brot de Covid-19 per no complir les normes. Però al Ple va anar encara més lluny i va mostrar animadversió directa contra un sindicat, per raons polítiques, deixant entreveure que la veu de les persones afiliades, agents de la policia local, és d’entrada menystinguda. Greu. De menystenir a perseguir hi va un pas. Això ja es va viure en el període 2011-2015 i un altre brot d’aquesta mena Badalona no se’l pot permetre.

Cal defensar la seguretat com a servei públic essencial, preservar-la de la instrumentalització ideològica i protegir-la dels comportaments antidemocràtics que posin en perill la seva seguretat. Ni inseguretat dins de la policia ni de la població per la policia. No es pot permetre. Que el sabater no sigui el que va més mal calçat.