Hi ha un debat a la nostra societat de com s’han de tractar els animals sense fer-los patir ni maltractar-los. S’acostuma a diferenciar entre els animals: com a aliment i font extractiva (gallines, porcs, vedelles, etc.); com de companyia (gossos, gats, hàmsters, etc.); de competició (cavalls, llebrers, etc.); d’espectacles (elefants, lleons, tigres, foques, etc.); de treball (bous, cavalls, ases, etc.)
Per a cada tipologia s’acostuma a donar-los un tracte diferent segons les persones i la cultura a la qual pertanyen: a l’Àsia crien i es mengen gossos i a Europa hi ha països que no es menjarien un conill de cap de les maneres. En nom de l’estimació a les bèsties hi ha qui està en contra de menjar-ne i es declara vegetarià. El tema és com se’ls ha de tractar, aquí rauen les diferències.
Pregunto: tenir un gos llop de 35 quilograms tancat en un pis és correcte? Tenir un ocell engabiat? Torturar i matar un toro, com es pot justificar? Un cavall estirant un carro es pot consentir? Uns dofins, en una dofinera fent cabrioles, és maltractar-los? Gastar-se un munt de diners en alimentar i cuidar un gosset falder, no és un crim havent-hi tanta gent al món que es mor de gana? Com matar el bestiar sense torturar-lo? Múltiples interrogants que hom es pot fer i que moltes vegades no sap quina resposta tenen. Ens cal tenir sensibilitat amb les bèsties, és ben cert, però també cal no caure en l’extrem del ”bonisme” de dir que els animalons són també “fillets de Déu”, i tractar-los com si fossin persones. En quina mesura s’ha d’entendre?
per Jordi Lleal
