L’altre dia la meva filla em preguntava com era que cada matí estava tant content. La meva resposta va ser molt senzilla: la porto a l’escola. Des d’on vivim travessem la zona peatonal de la ciutat i cada dia veiem la mateixa gent des de fa uns anys. És molt bonic com anem saludant el bon dia a tothom, tant a petits com a grans, amb un somriure sincer. Cada any anem veient com tots ens anem fent grans però l’educació i el somriure ens fan començar bé el dia.
Crec que aquest esport de portar la meva filla cada dia m’influeix en el desenvolupament tant de les relacions com en la feina perquè comences content. És un petit esforç que fa que els petits se sentin estimats de bon matí. Tot això li explico a la meva filla i li dic que la vida són petits moments, que ens hem d’encerclar de persones positives que et fan riure ja que són aquestes les que t’aporten l’energia per afrontar les delicades situacions en les quals estem. Hi ha frases que ens diuen que no val la pena perdre ni un minut amb persones imbècils, per tant la conclusió sempre és la mateixa, rodejar-nos de persones que ens aportin quelcom d’interessant, perquè hem vingut a aquesta vida a aprendre.
Us imagineu que tot Catalunya comenci així el dia? Que tots cerquem els bons moments quotidians per recollir espurnes de felicitat? Potser no aconseguirem res de material, però sí que aconseguiríem una mica de felicitat i això crec que ens ajudaria a créixer personalment, laboralment i com a país. Visca una Catalunya millor!
Jordi Almirall
Centre
