L’amic Alfonso Navarro, amb 95 anys, era un dels assistents a la concentració que, el 15 de gener de 2017 a les dotze del migdia, va omplir la plaça de la Vila de Badalona per protestar per l’increment vergonyós de les pensions, molt per sota de l’IPC.
Aquell dia, els concentrats van denunciar que el govern central, seguint els dictats de Brussel·les, continués retallant serveis públics i actuant en contra de les classes treballadores, mentre els més rics incrementaven escandalosament la seva riquesa.
Des d’aleshores, les persones jubilades i les pensionistes, junt amb persones treballadores en actiu o aturades i joves sense futur, no han deixat de concentrar-se i manifestar-se cada setmana a les places dels ajuntaments per defensar una pensió digna i feina per a tothom.
Només va trencar aquesta dinàmica la pandèmia del coronavirus, una malaltia que ha suposat un retrocés en la lluita contra les desigualtats i que ha visibilitzat la manca d’equipaments i d’infraestructures sanitàries a conseqüència de les retallades.
És per això que les persones treballadores defensen uns serveis públics de qualitat per garantir els drets bàsics universals de tota la població. Això serà possible si es redistribueix la riquesa i paga més qui més té.
El 13 de novembre de 2021, a les vuit del matí, l’amic Alfonso Navarro, que ja ha fet 100 anys, sortia de casa seva per, poc després, reunir-se amb uns amics per agafar el metro en direcció a Barcelona.
La Coordinadora de Marees de Pensionistes de Catalunya i la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE) havia convocat una manifestació per defensar les nostres pensions públiques i demanar al govern espanyol que posi fi a les anunciades retallades, a les pensions de misèria i als plans privats d’empresa.
Les manifestacions estaven convocades a les principals ciutats i pobles de l’Estat i van ser milers les persones que van omplir els carrers de més de quaranta ciutats, entre elles Barcelona.
Poc més tard de les onze, més d’un miler de persones, entre elles l’amic Alfonso Navarro, sortien de la plaça de Catalunya i, a través de les Rambles, es dirigien a la plaça de Sant Jaume.
A totes les manifestacions es va denunciar el pla de reforma de les pensions del govern central. Un pla presentat pel ministre José Luis Escrivá que no recull les reivindicacions de les persones jubilades i pensionistes, per les quals estem lluitant des de fa molts anys. Per això es reclama la dimissió d’aquest ministre, que està al servei dels poders financers i en contra dels interessos de les classes treballadores.
La reforma presentada pel ministre José Luis Escrivá, al dictat de la banca i el poder financer, es traduirà, si no som capaços d’impedir-ho, en més retallades de les futures jubilacions i en un pla de privatització del sistema públic de pensions.
Tot el contrari del que demanem les persones jubilades i les pensionistes, que volem que el govern blindi les pensions públiques i que aquestes siguin dignes, justes i suficients per garantir que tothom pugui viure amb dignitat.
Una vegada més, milers de manifestants van omplir els carrers i van reclamar que les pensions mínimes s’incrementin fins a equiparar-se al salari mínim interprofessional (SMI), i que aquest se situï en el 60% del salari mitjà, tal com recomana la Carta Social Europea.
També cal derogar les reformes de pensions del 2011 i del 2013 i les reformes laborals de 2010 i 2012, ja que retallen les pensions, redueixen salaris i cotitzacions socials i precaritzen el treball.
L’anomenat Factor de Sostenibilitat ha de ser eliminat sense ser substituït per cap altre coeficient reductor, com el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional, que només és un eufemisme, ja que canvia el nom, però no allò que pretén.
La jubilació també ha de tornar als 65 anys si es vol crear ocupació, mitigar la pobresa i posar fi a la bretxa de gènere.
Aquestes i altres reivindicacions van acompanyades de la voluntat de diàleg amb l’Estat per tractar tot allò que concerneix les pensions.
Les persones jubilades i les pensionistes defensem, davant les falsedats que des de fa anys es difonen interessadament pels economistes i els polítics al servei dels poders financers, que les pensions públiques són sostenibles. I per demostrar-ho hem demanat una auditoria dels comptes de la Seguretat Social.
No hem d’oblidar que el mateix Tribunal de Comptes ha detectat que més de 100.000 milions d’euros dels comptes de la Seguretat Social s’han destinat a despeses impròpies. Això ens explica en bona part la caiguda en picat de la guardiola de les pensions. Quan governava el PP, sent president del govern l’inefable Mariano Rajoy, la guardiola de les pensions tenia més de 66.000 milions en el Fons de Reserva. En pocs anys va buidar-la més del 90%.
Ara, per fi i gràcies a les nostres lluites, el govern central ha acordat auditar les despeses impròpies assumides per la Seguretat Social des de 1967.
Les persones jubilades i les pensionistes som gent gran, però sabem allò que volem, ja que el que tenim ningú ens ho ha regalat i no permetrem que ens ho robin. Com també sabem que el Sistema Públic de Pensions és un pilar de cohesió social i la principal font de justícia i igualtat.
L’amic Alfonso Navarro, amb més de 100 anys, ho té clar. Sempre ha lluitat per defensar els drets de les classes treballadores i els serveis públics.
A Badalona és un dels molts exemples d’honestedat, de compromís i de lluita per una societat més justa i una ciutat millor.
