El 8 de març de 2017, el feminisme va aconseguir un fort impuls a nivell mundial de la mà de la lluita contra la violència de gènere i l’assetjament sexual. Van ser moltes les dones de totes les condicions i edats que van aixecar la bandera de la igualtat per a construir una societat més justa. Les més de 5 milions de dones que es van mobilitzar a Espanya, segons les xifres aportades pels sindicats, i un 82% de suport social, segons els sondejos, constaten la importància d’aquesta jornada que va marcar una nova fita en la història del moviment feminista. Cal assenyalar, en aquest sentit, la forta presència intergeneracional en aquestes mobilitzacions.
El feminisme modern a Catalunya té els seus orígens en les primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a Barcelona el juny de 1976. En aquestes jornades van assistir prop de 3.000 dones que militaven en partits d’esquerra i en les associacions veïnals de recent creació. Va ser a partir d’aquelles jornades que es van impulsar les vocalies de dones a les associacions de veïns i les secretaries de la dona a CCOO i altres grups. Aquest moviment actiu neix en l’última etapa del franquisme i es nodreix de diverses lluites i organitzacions de dones més enllà de les fronteres de l’Estat espanyol; d’Itàlia, França i els Estats Units.
Els moviments de lluita popular de les acaballes del franquisme també van influir en el feminisme incipient i aquests moviments van ser impregnats també de les propostes feministes. A Badalona, el naixement del feminisme a finals dels anys setanta i principis del vuitanta està vinculat a aquest procés.
El feminisme dels vuitanta a la ciutat va tenir els seus orígens en la vocalia de dones de l’Associació de Veïns de Sant Crist, molt centrada en la lluita per aconseguir el primer centre de planificació familiar, i la decretaria de la dona de CCOO, que va impulsar fortament que dones treballadores fossin delegades sindicals en els seus respectius llocs de treball.
La consideració per part de dones d’aquests dos col·lectius que s’havia de treballar des d’un nucli organitzatiu propi per a defensar els drets de les dones i la seva llibertat individual va propiciar la creació d’un grup de dones d’abast de ciutat. L’any 1982 es va crear el Grup de Dones de Badalona (Grup de Dones Margarida Xirgu), ubicat al carrer D. Pelai, 18. La incorporació de dones de la secretaria de dones de CCOO, de la vocalia de dones de l’AV de Sant Crist, d’altres grups i dones a títol individual va permetre donar forma i impulsar aquesta nova organització feminista a la ciutat.
El Grup de Dones de Badalona va funcionar de forma molt activa des de l’any 1982 fins al 1994. En aquest període es va confeccionar un programa reivindicatiu de ciutat, es va recollir la defensa dels centres de planificació familiar com a centres d’orientació sexual i d’atenció a la dona, el dret a l’anticoncepció, el dret al propi cos, el dret al divorci no culpós, els centres d’urgència per a la dona, les guarderies municipals, les lluites contra la violència de gènere, el dret a l’avortament i la formació d’adults.
Amb les dones de Nova Lloreda, la vocalia de dones de l’AV Sant Antoni de Llefià i l’Estel Lila, el Grup de Dones va impulsar la Coordinadora Feminista de Badalona, integrada en la Coordinadora Feminista de Catalunya.
El Grup de Dones de Badalona va publicar un butlletí trimestral des de l’any 1986 fins a l’any 1991 denominat Entre Totes que després es va convertir en la publicació de la Coordinadora Feminista de Badalona l’any 1991.
La lluita contra el maltractament a les dones va passar a ser un tema important de debat en la Coordinadora Feminista de Badalona, que va realitzar el primer estudi sobre els maltractaments a Badalona, publicat l’any 1989 (arxiu Museu de Badalona). Una de les particularitats del moment va ser la pràctica de l’acció directa amb les dones que patien maltractament i violència sexual.
Aquesta pràctica s’emparava en la indefensió de les dones davant l’absència de lleis de protecció i de reconeixement de la violència de gènere i d’assetjament sexual. Un exemple d’aquesta mena d’activitats va ser el tancament de dones al jutjat de Nova Lloreda per demanar l’empresonament del violador d’I.L., una dona de Llefià víctima de violació per part d’un veí l’any 1987.
Al Grup de Dones es va articular un servei d’assessorament per a dones que va servir perquè moltes s’apropessin a explicar la seva història de vida. Totes teníem en comú vivències discriminatòries en diferents àmbits: laboral, familiar, social… Algunes dones lesbianes es van apropar per trobar un espai comú de comprensió i acceptació de la seva realitat, en un moment en què totes aquestes qüestions estaven fora dels espais públics i del debat social. Algunes d’aquelles dones es van incorporar a la vida activa del Grup i al moviment feminista, donant-li una gran empenta.
Tot aquest moviment feminista de Badalona estava incorporat a la Coordinadora Feminista de Catalunya, participant activament en les diferents jornades i activitats de lluita reivindicativa. Alguns debats d’aquell moment ja queden enrere, com ara la superació entre el feminisme de la diferència i el feminisme de la igualtat. Altres debats (el dret a la igualtat de les dones en tots els àmbits de la vida, el dret al propi cos, la diferenciació entre sexualitat i reproducció, la maternitat com a opció i no com a imposició, la llibertat sexual, els drets LGTBI…) continuen avui tenint vigència. En aquells moments lluitàvem perquè aquests temes s’incorporessin al debat públic. Ara, afortunadament, ja formen part de les preocupacions de la majoria de la societat i estan de forma permanent en els debats polítics, electorals i en els mitjans de comunicació.
Avui, la lluita passa perquè aquests drets es converteixin en una realitat. I per això aquest 8 de març, una altra vegada, les dones hem de tornar a sortir al carrer. Per a reivindicar-nos de nou.
