El 1848 el tren arribava a Badalona i com que els turistes descobriren els encants de la nostra vila, vint anys després, en un tram de la platja, propietat del marquès de Barberà, allà on els pescadors varaven les barques i teixien les xarxes, es va urbanitzar la primera versió de la Rambla.
A finals d’aquell segle la Rambla es va posar de moda i van començar a obrir-hi els primers locals d’oci, el cor de Marina, els primers cinemes, i va convertir-se en l’espai triat per a tot tipus d’activitats d’esbarjo. Des de fires als famosos envelats i balls. Més endavant van venir els banys, els restaurants i un hotel i tot.
Els anys vuitanta del segle XX van ser l’inici de la gran remodelació del litoral badaloní. S’enderrocaven les fàbriques, es descontaminava el sòl i, a empentes i rodolons, el 2005 s’inaugurava el port i el setembre de 2012 s’acabava el tram del passeig marítim entre el carrer del Mar i el port.
Tot i que he condensat els últims quasi quaranta anys en un paràgraf, la veritat és que s’han fet molt llargs per a qui somniàvem una ciutat que pogués gaudir del mar i planifiqués el futur del turisme. I, malauradament, sembla ser que l’agonia es perllongarà en la legislatura actual. O mirat en positiu, esperem que només dos anys ens separin d’un nou impuls a la ciutat en la nostra relació amb el mar.
Tinc la sensació que un dels béns més preciosos amb què la natura ens ha obsequiat és tractat, per dir-ho amablement, amb molt poc entusiasme. I no són pocs els qui ens visiten per gaudir-ne. Però hem de saber com gestionar-ho abans no sigui massa tard.
Guinguetes que a dia d’avui encara no estan operatives al cent per cent, com tampoc els lavabos públics que haurien de prestar un servei imprescindible.
El servei de salvament, socorrisme i acompanyament en situació de provisionalitat.
Tenim un dels atractius més fotografiats de tot el litoral com és el pont del petroli tancat des de fa sis mesos.
El carril bici, ignorat i sense pla concret.
Han passat les Festes de Maig i sembla que el passeig no sigui prou bo com per ser l’escenari d’algun dels espectacles programats.
L’hotel, que segons el planejament inicial havia d’entrar en funcionament al 2017, i després de diversos entrebancs s’esperava el primer semestre de 2019, aturat. I això fa que en la qüestió del canal, el més calent sigui a l’aigüera.
Però el que és més trist de tot és que el govern de la ciutat ens vulgui fer creure, en una de les seves “performances” de propaganda just davant del malmès pont del petroli, que tot va com estava previst.
Espero que els dos anys que resten no se’ns facin massa llargs.
